Valls-Llobet

2011-04-12T16:32:00.000-07:00

SI.....MINISTRE, MILLOR HOSPITALS SENSE MALALTS .....I SENSE PROFESSIONALS.

Sembla que ha sorprès molt al nou govern de Catalunya que la Sanitat fos la partida més gran dels pressupostos de la Generalitat, en especial als consellers d'Economia i Sanitat que formen part del grup de "independents" del govern tripartit (Convergència, Unió i "els millors independents"). No es d'estranyar perquè uns independents que no havien estat diputats no tenien perquè conèixer els pressupostos, però la resta de govern ja tenia llarga experiència, ja que son diputats a l'oposició des de fa molts anys.

Quan el Sr Boi anuncia retallades, a tort i dret, sense cap Pla, ni ordre, ni concert, em recorda un espai de la sèrie SI MINISTRE, en la que el Ministre de Sanitat havia trobat la fórmula màgica per fer quadrar els pressupostos del govern. "Que els hospitals es quedessin sense pacients i sense professionals sanitaris", a ben segur que així deixarien de gastar.

Però la salut no es una despesa sinó una inversió pel futur. Fer salut no es fer sabates, ni les persones son mercaderies.. Salut i Educació son la base del nostre futur, com espècie humana, i les principals raons per les que la majoria dels ciutadans paguen els seus impostos, son precisament el mantenir aquesta nostra gran diferència. A ben segur que el que cal es augmentar l'eficiència de la Sanitat catalana i evitar la duplicitat de càrrecs a dins del servei català de la Salut i el ICS, sistema que ens fa diferents a pitjor de la resta d'autonomies i nacions. Recomanaria al Sr Boi que enlloc de atacar als professionals sanitaris del nostre país que son els que reben salaris mes baixos, de la resta d'Espanya, Portugal i no cal dir que la resta d'Europa, es dediqui a endreçar la seva pròpia casa.

Li proposo una injecció d'Euros inesperada, Calculi quans ansiolítics i antidepressius receptem a Catalunya cada any ,el 85% destinats a les dones catalanes. Faci plans per reduir un 30% aquesta despesa i veurà con pot deixar contractats tots els eventuals actuals i contractar-ne 200 mes.

NI UN PAIS ES UNA EMPRESA, NI LA SANITAT ES UN NEGOCI, però ara necessitem urgentment un mes alt nivell d'intel·ligència. Per ara no sabem on esta el govern dels millors. Vaig posar 3,6 a aquest govern, però qui té un zero absolut es el Conseller de Sanitat.

Felicito al Dr Vilardell perquè ha estat valent a defensar la qualitat de la sanitat catalana.

Aquest President no m'ha decebut.

2011-04-03T14:53:00.000-07:00

Avui al diari ARA han sortit unes declracions meves al voltant de la decisió del president Zapatero de no continuar. Les paraules son exactes de part del que em va preguntar un periodista per telèfon., peró el diari ha subtitulat els meus "crèdits" de forma errónea, ja que soc Ciutadna pel Canvi encara que ex-presidenta, i soc metgessa.
"Està molt bé que plegui perquè els mandats han de durar vuit anys. Jo vaig estar de diputada set anys i el que no puguis fer en dues legislatures ja no ho podràs fer. El que no m'ha semblat bé és aquest estira -i-arronsa final, envoltat d'especulacions. Si hi hagués una llei electoral que regulés el smandats no passaría".
I vaig afegir i afegeixo, que el fet de que els representants polítics pensin que tenen possibilitats de continuar en els seus càrrecs de forma indefinida, facilita l'anquilosament del discurs polític i de les seves accions de canvi. Si totes les idees que es promouen son per conservar el poder, qui intentarà fer projectes per canviar el futur. Malgrat la por que puguin sentir alguns barons, les primaries son una fórmula democràtica excel·lent, i més si estan obertes, i no manipulades per cap direcció. Per la democràcia son una font de vida, i adelantar les eleccions només es el recurs dels Partits que venen fum sense cap idea nova.

2011-03-27T16:27:00.000-07:00

EL RETORN DE LA POLITICA

L'article que publica avui l'amic Juan-Jose López Burniol a la Vanguardia m'ha fet pensar en retornar a la reflexió pública, després de mesos de silenci.
El titular "El retorno del mal", vol significar com estan creixent les desigualtats, i el poder de uns pocs, manipulant ara la idea de democràcia.
Parlar nomès de la crisis económica ens allunya de les veritables formules per el desenvolupament humà. Fins i tot Adam Smith deia que la veritable politica no pot parlar només de diners.
Tony Judt ja ens va assenyalar que només el debat de persones independents de subvencions pot donar una sortida a l'insaciable formula de més diners pels bancs i més armes per la guerra.
ES LA POLITICA, estúpids! el que ens està faltant, sino volem que retorni el mal, la miseria i la degradació humana. I si no volem patir tots plegats l'amenaça constant de molts Fukusimas.
Serem capaços de mantenir amb força la defensa de la POLITICA, l'interes col·lectiu, enfront dels interessos dels mercaders i dels mercats ?

2010-10-31T09:54:00.000-07:00

El GOVERN DE CATALUNYA
(Publicat al PUBLICO 8 secció catalana el dia 30 de Octubre del 2010) Aquesta és versio integra.

Un període electoral, hauria de ser sempre un moment de balanç i de revisió de les polítiques públiques endegades pels governs, de descripció dels seus encerts i d’anàlisi de les seves mancances. També hauria de ser un moment de balanç per els grups de l’oposició, que no poden dir només que ells ho faran millor, sinó que haurien de fer propostes sòlides i no demagògiques, argumentant perquè les politiques públiques que proposen son les millors per les necessitats del nostre entorn. El govern de Catalunya, el que ens ha governat durant els quatre últims anys, també ho hauria de fer en el seu conjunt i per la feina feta. Un govern de coalició, que ha volgut ser catalanista i d’esquerres, ha de poder explicar la seva política, en funció dels objectius que s’havia proposat. No per la forma que han adoptat les seves resolucions, sinó per els resultats de la seva política. Potser l’oposició ha guanyat la batalla mediàtica, denominant a una coalició, com tripartida, quan les coalicions en política poden representar molt millor les diversitats reals d’una societat. Però no podem confondre les denominacions amb la realitat.
Si la realitat fos tripartida, el govern de Catalunya no hauria aconseguit desenvolupar en els últims set anys, el nivell d’autogovern més gran que ha tingut Catalunya des de la postguerra, malgrat totes les campanyes anticatalanes que ha desenvolupat el PP a tots els nivells de la societat. Tampoc hauríem aconseguit el grau de cohesió social i d’increment de la despesa social pública, que ens ha acostat mes que mai al promig de despesa social de la UE-15, tal com demostrava el Prof. Vicenç Navarro fa una setmana a aquestes mateixes pàgines. I per descomptat el nivell d’integració social que el model educatiu ha aconseguit amb la major onada migratòria que hem tingut i que ha permès l’acollida de tota la mà d’obra que ha vingut a fer les feines que quasi ningú volia, es un model que sense prohibir cap llengua a aconseguit defensar la diversitat i la riquesa intel·lectual i personal del plurilingüisme. Era difícil tenir a la vegada més autogovern, més cohesió, més integració, i més educació per tothom, i ho hem aconseguit amb el govern que ha treballat per Catalunya.
Només cal comparar el que van fer els que varen governar durant vint-i-tres anys i el que s’ha fet en els set últims. Amb la Llei de Barris i la seva aplicació 141 barris de Catalunya han preparat reformes integrals urbanístiques i socials amb 1.300 milions d’Euros i set convocatòries; tots els consells comarcals ja tenen SIADS (serveis d’informació i atenció a les dones) i han desenvolupat politiques d’integració dels nou vinguts i politiques de sensibilització local. Anys de retard en el desplegament de l’Agencia de Salut Publica de Catalunya, han acabat amb la seva creació i amb una organització eficient que arriba a tot el territori. Amb totes les dificultats econòmiques que comporta la crisi, la aplicació de la llei de dependència, canvia caritat per dret de ciutadania. S’ha impulsat la incorporació de les dones al treball i a la formació d’empreses i s’han disminuït de forma dràstica els accidents laborals. I tot s’ha pogut fer malgrat la crisi i malgrat que fins l’últim anys no varem poder aconseguit un acord de finançament que posi punt i final al desequilibri de les balances fiscals.
A Ciutadans pel Canvi hem constatat el compliment de més del 50% de totes les propostes que varem fer fa mes de vuit anys en els 100 canvis pel Canvi (www.pelcanvi.org/100canvis), i que hem avançat en la qualitat democràtica de les nostres institucions, encara que no tenim Llei electoral catalana, per interessos electoralistes de CiU; que hem avançat en la qualitat dels nostres serveis en cara que falta molt per la lluita contra l’exclusió social i per la abolició de les bosses de pobresa; i hem constatat els avenços en la qualitat del aire, del aigua i dels aliments i la sostenibilitat dels nostres projectes viaris i urbanístics.Ara que tanta gent s’apunta a la paraula canvi, hem de constatar que el govern ha fet un canvi real, i es sobre aquesta realitat que hem de construir el futur.
Crec que molta gent desitja votar als polítics que ens donin garantia de que no tornaran enrere cap de les politiques publiques que hem desenvolupat en els últims anys, i no acaba d’entendre que els mateixos que han fet tanta feina no creguin en la força de la pròpia coalició. Es ben legítim per una opció política que desitgi governar sola. El que no es legítim ni legal es cobrar comissions de l’obra pública per finançar el propi partit, aprofitant-se d’institucions com el Palau, i voler després desqualificar la feina feta pel Govern de Catalunya, sense donar explicacions de les pròpies vergonyes. Seria bo per tothom que aquesta campanya que comença serveixi per explicar-se i per fer balanç. Ens hi juguem el nostre futur i el del govern de Catalunya.

Carme Valls-Llobet
Ciutadana pel Canvi

2010-05-15T15:58:00.000-07:00

Es pot tenir raó i ser derrotat.

Avui ha estat un dia molt trist per totes les victimes del franquisme i per la qualitat de la nostra justicia. Com sempre el Manuel Rivas posa el dit a la llaga al Pais del 15 de Maig. Cita una grabació d'Albert Camus : "Fue en España donde mi generación aprendió que uno puede tener razón y ser derrotado, que la fuerza puede destruir el alma, y que a veces el coraje no obtiene recompensa".

Es trist que 50 anys després de la mort de Camus, les seves paraules son encara tota la veritat.

2010-04-04T04:33:00.000-07:00

ELS I LES JOVES, LA PARTICIPACIO, I LA CIVILITZACIO EMPÀTICA.

El debat establert amb noies i nois durant la trobada de Catalunya Causa Comuna, i la possibilitat de llegir el llibre de Jeremy Rifkin, “La civilización empàtica” (Paidós 2010), m’ha permès reflexionar sobre la importància del nous discurs de la ciutadania activa.
La ciutadania activa es la que no deixa de ressonar davant els problemes del seu entorn, siguin en el terreny social, en el polític, o en el de medi ambient. Res del que es humà li és aliè. No es pot dividir, ni partir. El que varem debatre es que son precisament els i les joves, amb l’absència de llastra, sense un passat de compromisos i negociacions més o menys pragmàtics els que poden encarar el futur d’una manera més lliure i creativa, i els que ja des de ara poden construir-lo PARTICIPANT a la majoria d’activitats polítiques i socials del seu entorn, ......si els deixen. Aquesta es una primera necessitat, quins espais obrim a la participació ciutadana de joves i dones? Perquè no s’hi val fer-ho veure, per tenir-los i tenir-les amb silenci i falsament satisfets.
No construirem el futur fent activitats PER els joves, sinó AMB els joves, amb els seu esperit crític, però també amb la seva passió pels canvis, i amb el seu rebuig a les mitges tintes.
Si com documenta Rifkin, l’evolució humana no s’ha basat en la llei de la competència ni amb l’acció dels mes forts contra els més dèbils, ni dels més espavilats contra els que no ho son tant, sinó amb l’EMPATIA i LA COOPERACIO HUMANA, cosa que les dones ja sospitàvem, capaces de donar vida, reproduir-la i cuidar-la, però sense la força muscular dels mascles, tota la base neoliberal de l’economia cau per terra. De fet la filosofia del Darwin ja va ser aquesta, son interessats pseudocientífics, els que li van fer dir que el motor de la vida a la terra ha estat la depredació i no la cooperació.

Rifkin diu a la pàgina 544 : “La simplificación de los modelos social y de mercado, con el fin de hacer sitio a una Tercera Revolución Industrial de caràcter distributivo y participativo, será una de las cuestiones candentes en la agenda política del próximo medio siglo, a medida que los gobiernos vayan realizando la transición hacia el nuevo sueño de crear una sociedad basada en la calidad de vida dentrode un mundo biosférico.
En la economía capitalista distributiva – donde la colaboración se impone a la competición, los derechos de acceso se tornan tan importantes como los derechos sobre la propiedad, y la calidad de devida ocupa un lugar tan destacado como el deseo de alcanzar el éxito económico personal – la sensibilidad empática tiene sitio para respirar y florecer. Ya no se ve tan constreñida por jerarquías, límites excluyentes o una concepción de la naturaleza humana que coloca el afán adquisitivo, el propio interés y la utilidad en el centro de nuestra experiencia”.

Definir els nostres objectius com ciutadania que construeix el nostre futur al segle XXI requerirà uns canvis de paradigmes, i el primer es que no podem construir futur, sense la cooperació, de sectors de ciutadania activa formada per joves, dones, nous ciutadans vinguts d’altres terres, o ciutadans que lluiten pels seus drets sigui per las seva vida amb discapacitats o per les seves diverses opcions sexuals. Només podrem confiar per tant en els polítics que tinguin per divisa que el PODER, ha de ser PODER FER feina pel Bé comú i no per interessos personals i partidistes. Els casos de corrupció ens allunyen de la política però el fer-los públics ens ajuda a separar el gra de la palla. Son alguns polítics els corruptes, com també ho son alguns ciutadans. Saludem la feina de la justícia ben feta, i mentrestant iniciem debats polítics al nostre entorn immediat. Els nous espais de ciutadania activa, ens han de fer més lliures i com deia Hanna Arendt amb més possibilitat de gaudir de la felicitat empàtica.

2010-03-21T13:07:00.000-07:00

FA 44 ANYS 400 DELEGATS ESTUDIANTILS I 33 INTEL·LECTUALS ESTAVEM CONSTITUINT EL SINDICAT DEMOCRÀTIC D’ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

Durant el dies 9-10-11 de Març de 1966 es va constituir el SDEUB, com a Sindicat democràtic d’estudiants. Tal com ressenya Josep Maria Colomer a la Gran Enciclopedia catalana, i a l’Historia dels Països Catalans coordinada per Albert Balcells, ens vem trobar 440 delegats estudiantils i 33 intel·lectuals i professors.
Una mirada retrospectiva sobre la solidaritat ciutadana que es va despertar al voltant del que després es va denominar la “Caputxinada”, ja que varem estar tres dies tancats als Convent dels caputxins de Sarrià, envoltats per la policia, m’ha fet recordar que malgrat no érem conscients, quan estàvem a dins, de la repercussió social del nostre acte, en plena dictadura.
Un sol acte va fer prendre consciència a moltes generacions de joves que estaven apunt d’entrar a l’Universitat, fent Preuniversitari o sisè de Batxillerat i que m’he anat trobant després al llarg de la vida, i m’han confirmat com aquest fet els va obrir els ulls de l’absencia de llibertats democràtiques que teníem i de la necessitat de lluitar contra la dictadura per una societat més democràtica. També va tenir conseqüències dramàtiques per molta gent. Molts estudiants van ser enviats a fer el servei militar a Àfrica, amb la suspensió del privilegi que suposaven les milícies universitàries, i 69 professors de la Universitat de Barcelona foren expulsats l’estiu de 1966, per haver donat suport al SDEUB. Entre ells el Professor de Medicina Lluis Daufi, al que li vaig proposar assistir jo mateixa, i que va perdre l’oportunitat de continuar una carrera universitària, i es va veure obligat a dedicar la seva professió cap a la recerca. Des de aquestes línees, un record i un homenatge.
He recordat aquets fets, per el que varen suposar de compromís cívic, i de solidaritat ciutadana, en un moment, en que sembla que ens hagin tret tota responsabilitat a la ciutadania, i en la que per boca dels populistes volem donar la culpa de tot el que ens passa als governs, quan ens han robat la possibilitat de participar de forma plena en la solució del problemes de la “civitas”, i quan fa falta que tots i totes ajudem a la solució dels problemes immediats, no trobem les xarxes socials adequades per fer-ho. Encara que a Torruella de Montgri, m’explicaven dijous els grans exemples de solidaritat ciutadana durant la nevada, amb famílies ajuntant esforços, escalfant-se juntes, i compartint els queviures del rebost.
També ho he recordat perquè ahir vaig poder parlar sobre democràcia participativa i compromís cívic amb estudiants molt joves, a la trobada que el sindicat de estudiants (AJEC) feia a Pineda. Alguns estudiants es lamentaven de no haver pogut participar en lluites democràtiques ben definides, com las que varem fer nosaltres, ja que ells es sentien impulsat només a “mantenir” les conquestes democràtiques assolides per les generacions anteriors. Varem poder debatre com cada generació s’haurà d’afrontar a nous reptes, i que millorar la qualitat de la nostra democràcia, lluitar contra el frau i la corrupció, i defensar el nostre planeta de la destrucció que suposa el canvi climàtic, amb una lluita activa per les energies renovables que no depenguin del petroli ni de les nuclears, exigirà tanta o mes energia ciutadana que la emprada per lluitar contra la dictadura. Això si, no en tindrem prou amb un sindicat, necessitarem la força de les xarxes socials, dirigides al bé comú. Tinc confiança en les noves generacions de ciutadans i ciutadanes, que com els estudiants de fa quaranta anys, no es miren nomes el màlic, sinó que es comprometen a fer millor el seu futur. Crec que els seus drets de ciutadania haurien de ser respectats i que han de poden participar en la vida electoral des de els 16 anys. Seria un objectiu ciutadà per una societat que ja te llibertats però les exerceix poc.

2010-03-21T12:29:00.000-07:00

LLEI ELECTORAL PER CATALUNYA. (Publicat al diari el Punt el 19 de Febrer del 2010).

El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l’Estatut de 1978, havia obert un bri d’esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l’únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar al informe dels experts que ells mateixos havien escollit no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l’autogovern de tot Catalunya, no dels interessos de partit.

Les declaracions mes sorprenents i enganyoses de cara a l’opinió pública m’han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l’informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dona una representació més proporcional a Barcelona. O es que per CiU Barcelona província amb Vic, Berga i Manresa i l’àrea metropolitana de Barcelona no son territori català?
Crec que seria mes honest per Catalunya que diguessin amb mes claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els hi dona mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana de una disposició addicional transitòria pactada amb el Sr Martín Villa i a la que encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics, es voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de Llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel canvi, ja estan al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió electoral, que va felicitar a la Comissió Promotora per l’èxit que ha suposat recollir signatures per una tema polític que semblava interessar només a grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer a desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats mes propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les politiques publiques, les lleis i el control al govern.

La Iniciativa Legislativa Popular queda viva, encara que s’ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada mes al grup de CiU que s’ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no es cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país es pensar en els drets de totes les persones de un país, no només de una part, abandonant i penalitzant a l’altre.

La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com ha dit el Profesor Jordi Capo. Precisament es va basar en l’informe dels experts que ja propugnava el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen mes confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor mes igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.

Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que es separa de la política quan la seva participació es inútil, passa per el reconeixement dels drets republicans de ciutadana, a ser informat i a participar en les decisions de les politiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de politiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.

Encara hi som a temps per donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el President Montilla, encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa de que es defensa a Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.

Carme Valls-Llobet.
Membre de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular i Presidenta de Ciutadans pel Canvi.

2009-04-12T10:25:00.000-07:00

ELS DRETS DE LA CIUTADANIA A FER LLEIS I A SER ESCOLTADA

Dos mesos de silenci al blog només tenen una explicació i es que les tres xarxes de societat civil a les que pertanyo han entrat amb una gran activitat pública, i no he tingut un minut. Pero us convido a seguir-les.
Des de Ciutadans pel Canvi, hem entrat a registre una porpostas de "llei electoral catalana", que varem presentar publicament al Ateneu, el passat divendres dia 6. Podeu seguir totes les activitats a la web www.lleielectoral.cat
Durant quatre mesos veurem si encara hi ha ciutadania activa a Catalunya. Us convidem a signar-la i a obrir debats arreu del territori.
La xarxa del CAPS, Centre d'Analisis i Programes Sanitaris, ha estat molt tensionada per les demandes ciutadanes de informació èls efectes secundaris de la vacuna del Papailoma Virus Huma. Haviem demanat una moratoria per raons de cost-eficiencia, pero els nous fets ensobliguen a donar més informació que trobareu penjada a la web www.caps.pangea.org
La xarxa de federalistes, que es va iniciar el Desembre de 2008, també té una nova web que us convidem a visitar. Cliqueu www.seglexx1.com i trobareu enllaços.
I no us perdeu el article de la Soledad Gallego avui al Pais, sobre la manipulació de laboratoris médics en la recerca de una vacuna per la meningitis, fent servir nens de Nigeria.
Si es dia de Resurreció, potser que fem pujar la moral de la ciutadania, fent-nos ressó de tot el que no es pot ja tolerar més. Volem la política per viure i conviure, per sort, no la necessitem per guanyar eleccions.
Carme Valls-Llobet

2009-01-25T14:35:00.000-08:00

FEDERALISTES FENT XARXA

Publicat al diari EL PUNT. 23 de Gener de 2009.

Aquest any s’ha celebrat els trenta anys de la Constitució més llarga de la nostra història. La que ha permès el desenvolupament de les institucions de autogovern de les diverses nacionalitats i regions que composen l’Estat Espanyol, que estan gestionant més del 40 per cent de la despesa pública i a disposar del 50% dels funcionaris públics. Però l’autogovern precisa adequar la legislació i el finançament a les noves necessitats i al increment de la població, amb un equilibri fiscal proporcional a la seva aportació, i tenint en compte la cada vegada més necessària participació a nivell de Europa i de la Euroregió.
Si en un temps Catalunya va ser la locomotora econòmica del Estat Espanyol, des de el moment en que Pasqual Maragall va proposar el canvi del Estatut, Catalunya es va convertir potser sense voler, en la locomotora política dels canvis en la organització territorial de Espanya. Moltes autonomies van córrer a reformar els seus estatuts, malgrat la campanya de desprestigi cap a Catalunya orquestrada des de el PP, molts articles de altres estatuts d’autonomia votats en altres comunitats, son calcats del Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fins i tot la Presidenta de la Comunitat de Madrid ha reconegut que les propostes de Catalunya a través del seu Estatut suposen un gran avenç en matèria de finançament perquè posen de manifest la necessitat de adequar-la al increment de la població.
Però el desenvolupament dels estatuts d’autonomia, topen amb la cotilla de una Constitució que ha servit durant trenta anys per crear i desenvolupar la Espanya de les autonomies, però que encara no reconeix, que s’ha constituït ja en embrió de un Estat federal, al que li manca també donar-se les formes de autogovern necessaris, i vinculants. Totes les democràcies han entès que les constitucions es poden revisar quan canvien les circumstancies, respectant els procediments democràtics i la voluntat de la ciutadania.
Per això un grup de federalistes amb veus provinents de tot l’estat espanyol, no podien deixar passar l’aniversari dels 30 anys de la Constitució, sense fer una declaració, demanant els canvis que creiem necessaris per constituir un estat federal, fort i ben organitzat, que permeti donar veu i respectar la diversitat i el nostre plurilingüisme. Creiem que el federalisme plural “aspira a reconèixer i arranjar les distintes nacions i regions que coexisteixen dins de Espanya, formulant un concepte de Espanya no excloent com nació de nacions i regions, que a la vegada també son plurals”.
Es ben cert que hi ha alguns partits polítics que sacralitzen la Constitució actual, com inamovible, quan no la van votar a favor en el seu moment o com més del 30 per cent de la població amb dret a vot, no la van poder ni votar perquè eren massa joves.
Son els que s’aferren a les lleis que ja no s’adeqüen al segle XXI, els que fan por a una gran nombre de altres partits, que al·leguen que si provoquem canvis podrien ser pitjors els resultats, ja que podríem tornar enrere les condicions d’autogovern i de llibertat de desenvolupament autonòmic que ara tenim. Però la por no es una bona consellera per cap canvi de progrés, ni per crear formules de convivència mes obertes i més respectuoses amb les diferències.

Fa 108 anys Pi i Margall, el segon President de la República espanyola, referint-se al creixent nombre de països del món que s’organitzaven amb formes federals, escrivia :“Va fent-se més prevalent el sistema federal i es lògic que això passi. No n’hi ha cap altre que racionalment conciliï l’agregació i la llibertat dels pobles; no n’hi ha cap altre que pugui reunir amb un feix les persones més heterogènies. Es pot assegurar que el que no el vegi bé, encara viu en el segle de emperador Don Carlos”.
Les reticències als canvis que segons Pi i Margall, situen algunes mentalitats prop del segle XVI, no ho son pas per la enèsima reforma del Codi Penal, del Estat espanyol. Som un país ben estrany en la Europa moderna, en els últims trenta anys, el que ha fet més canvis per endurir les penes, i menys canvis a les seves lleis constitucionals.

La declaració que es denomina “Construyendo la España Federal”, es va presentar públicament el 11 de Desembre a Madrid, i es pot trobar a www.seglexx1.com. Ha rebut ja més de 150 adhesions, del món acadèmic i de la societat civil, des de la majoria de autonomies del Estat, i urgeix a una reforma constitucional “que reconeix les identitats diverses, garanteixi el plurilingüisme, converteixi el Senat en una cambra territorial efectiva, legisli per garantir el efecte vinculant de les conferencies sectorials interterritorials, i faci efectiva la autonomia financera i la corresponsabilitat fiscal dels diferents nivells de govern, fent-la compatible amb la anivellació i solidaritat del conjunt del Estat”. La xarxa federal comença a caminar.

Carme Valls-Llobet
Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI i de Ciutadans pel Canvi.

2009-01-20T16:30:00.000-08:00

LA ERA DE LA RESPONSABILITAT CIUTADANA

Les paraules de Obama, a la seva investidura. m'animen a reprendre el blog, un mes després de la última entrada. M'agradat la seva cara de responsable, el seu rigor, la nul·la demagogia, i la crida a la responsabilitat i els deures dels ciutadans en la reconstrucció del pais i del món.
Ha demostrat que sap en la seva pell que som diversos, en el color de la pell, en les religions que creiem, en els treballs, pero que aquesta diversitat té com finalitat la construcció de la nostra convivència.
Avui es un dia per la esperança i per el desig de vènçer les dificultats. No ha amagat en la primera part del discurs la situació de crisis, i els limits que ara tenim per el desenvolupament.
Pero ha fet una crida a la participació, i a la voluntat política. Tots i totes som responsables i no hem de parar de exercir-ho.
Carme Valls-Llobet

2008-12-20T15:43:00.003-08:00

POLÍTICA PER VIURE I CONVIURE. (Apunt de la útlima agenda de Ciutadans pel Canvi. 12-12-08)

Dos grans aniversaris en una sola setmana. 60 anys de la aprovació de la DECLARACIO DELS DRETS HUMANS, i 30 ANYS DE LA APROVACIO DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.
El 10 de Desembre de 1948, la Assamblea General de les Nacions Unides, va aprovar els 30 articles de la declaració, redactats per la Comissió de Drets Humans presidits per Eleanor Roosevelt. Una declaració que va suposar el primer pacte polític de defensa dels essers humans, de una humanitat que sortia de la Segona Guerra Mundial i amb molts països sotmesos a la colonització.
Només voldria subratllar el primer punt de la declaració.:”Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment uns amb els altres”. 60 anys després, amb més de 900 milions de persones que estan desnodrides o mal alimentades, amb 400 dones que moren diàriament al donar a llum, i més de 20 milions de nadons que tenen un pes insuficient, en especial a la zona de Africa Subsahariana, ens donem compte de com una declaració que reclamava ideals de convivència, ha quedat encara en el terreny del desig, mentrestant s’incrementen les desigualtats. De les bones intencions a la pràctica real fan falta moltes polítiques públiques, per acabar amb les injustícies i per disminuir les desigualtats. Fa falta desenvolupar la gran política, amb noves idees, propostes i acords, per aconseguir canvis per la vida i la convivència i només hem vist grans trobades internacionals quan la crisi econòmica ha tocat la butxaca de Occident. Més acords pels bancs que per la fam.
Fa 30 anys ens varem donar una llei, la nostra Constitució, com a pacte de convivència, a una Espanya que plena de por, sortia de una dictadura de més de 40 anys. Com ens va explicar el Prof. Gonzalez Casanova, del esborrany inicial que tenia en compte la constitució de un Senat Federal, que tingues en compte la representació proporcional als habitants de cada territori i que mantingués viu i reconegut el plurilingüisme de la nostra societat, es va acabar pactant una constitució de mínims, que ha permès el desenvolupament de la Espanya de les Autonomies, però que s’ha quedat petita per organitzar el finançament, la crescuda de les poblacions i la organització territorial de Espanya. Malgrat ara el PP es consideri garant de una constitució que ha quedat ja força obsoleta, una recent enquesta recull que un 88 % dels ciutadans i ciutadanes del Estat Espanyol, estan a favor de reformar a fons o de fer canvis a la Constitució. Un dels canvis mes demanats es fer una reforma del Senat per que funcioni com a cambra territorial. La ciutadania sap que les lleis les fem per viure i conviure, no per entronitzar-les i no canviar-les. Som el país de Europa que ha fet menys canvis a la seva Constitució en trenta anys i a fet més canvis al Codi Penal, augmentant les condicions repressives mes que preventives. Ha arribat el moment de que els polítics, i el govern escoltin la veu de la ciutadania. Poden preguntar-li, poden sondejar-la, inclús podrien obrir debats amb la seva participació, però no poden dir que nos es prioritària la reforma de la Constitució. Demostren que no escolten el que diuen i senten els ciutadans i ciutadanes. No mes travetes contra els pressupostos i mes canvis polítics que millorin la convivència.
Carme Valls-Llobet

2008-12-08T15:16:00.000-08:00

30 ANYS DESPRES DE LA PRIMERA CONSTITUCIÓ EL 88% DELS ESPANYOLS I ESPANYOLES CREUEN QUE S'HA DE MODIFICAR.

Estic amb la majoria que creu que s'han de modificar algunes parts de la nostra Constitució, encara que he vist amb molt poc entusiasme al President de govern i no cal dir-ho a tots els entusiastes del PP que després de no haver-la votat, l'han convertit en paraula intocable.
Crec que la persistencia de la ciutadania pot provocar canvis. En tot cas voldria adjuntar el meu article per el butlletí 100 de CpC, que us recomano visitar a la web: www.pelcanvi.org

MES PASSIÓ CÍVICA

Sempre agrairé l’audàcia que va tenir Pasqual Maragall quan ens va proposar constituir una xarxa de ciutadans i ciutadanes que volguessin treballar per els canvis democràtics, a Catalunya, a Espanya i al món. Potser molts van pensar que només era una xarxa instrumental per guanyar unes eleccions, però hi hem trobat gust al exercici presencial o virtual de la democràcia deliberativa, sens pors, sense jerarquies i només amb la riquesa dels arguments i de la paraula.
Encara que varem ajudar a fer els canvis de govern a Catalunya, queda encara molta feina per fer per millorar la qualitat de la nostra democràcia i per tornar a cada ciutadà i ciutadana la responsabilitat política que li dona la categoria de persona i que li ha estat escamotejada, amb una democràcia que només vota cada quatre anys i es desentén del resultat i l’avaluació de les politiques públiques que es fan.
Desitjaria que la nova etapa de Ciutadans PEL CANVI, fos per poder encomanar cada vegada a mes sectors de la ciutadania, la passió cívica, la passió per el pensament i per la acció política, la passió per els canvis en les formules per exercir la democràcia, la passió per donar-nos les lleis que ens permetin ser persones mes autònomes i mes lliures. Desitjaria també que els socis i sòcies de Ciutadans pel canvi, creixin amb audàcia i exerceixin la passió per la democràcia, amb transparència, sense manipular a ningú i demostrant que es possible tenir una professió i al mateix temps exercir el compromís cívic.
En un mon globalitzat i amb la crisi econòmica que vivim i viurem els propers anys, la possibilitat de tenir un espai per la ciutadania activa, es una riquesa i es un exercici de responsabilitat política. Fins i tot els que no creien en les funcions dels estats i de la política, han hagut de reconèixer que serà necessària la política en el futur. En diuen regulació, però es política. Res del que es polític ens ha de ser aliè. Cap injustícia, cap desigualtat i cap violència ens ha de deixar indiferents. Endavant i bona feina.
Carme Valls-Llobet

2008-11-23T16:18:00.000-08:00

ARTICLE PUBLICAT a EL PERIODICO el 22-11-2008

PER UNA SANITAT SOSTENIBLE.

Tenim a Espanya una sanitat pública, que es va fer universal, en l’etapa que Ernest Lluch era responsable del Ministeri. Tenim per tant un sistema sanitari que dóna drets a la salut i a l’assistència sanitària a tota la ciutadania amb igualtat de condicions. L’accessibilitat al sistema està garantit a tot l’estat espanyol, però hi ha qüestions que fan poc eficient el treball assistencial i la necessària coordinació entre medicina primària i especialitzada: per exemple, les llistes d’espera, quirúrgiques o per fer proves diagnòstiques, o la dificultat per atendre problemes crònics, com el dolor i cansament. Aquest problema representa el primer motiu de consulta a primària entre les dones i les persones grans, i comporta, també, llargues derivacions que duren mesos, d’un especialista a l’altre. Les esperes assistencials provoquen també un excés d’utilització dels serveis d’urgències, per patologies cròniques, que no banals, que haurien de ser ateses a altres nivells del sistema.
La immigració, acusada en fals, de provocar una sobrecàrrega del sistema no utilitza en excés el sistema per tractar-se d’una població jove i treballadora. La bona noticia de l’increment de l’esperança de vida, el denominat envelliment de la població, augmenta la demanda assistencial, però hauria de ser tractada amb optimisme creatiu, i amb una prevenció dels riscos (hipertensió, diabetis, colesterol...) sense medicalitzar-los per sistema.
La preocupació per la sostenibilitat del nostre sistema sanitari és creixent, i hem de debatre amb rigor quines son les causes. La sostenibilitat d’un sistema sanitari depèn de la eficiència del seu funcionament, de la seva organització,i de que els costos dels serveis donats no superin als pressupostos de que es disposa. Reconeixent que hi han problemes de finançament per l’increment de població, hauríem d’ analitzar també en profunditat, al costat dels professionals de la salut i dels ciutadans i ciutadanes que fan servir el sistema, i els gestors, quins són els problemes de la manca d’eficiència del sistema. Per què es retarda l’atenció entre fer proves i resoldre resultats en els diagnòstics?, i en la resolució del dolor? Per què estan augmentant les demandes als serveis d’urgències? Podem demanar al sistema sanitari que resolgui el malestar provocat per problemes laborals, socials, d’autoestima o de relacions de parella? O bé ho hem de fer amb un enfocament sociosanitari i interdisciplinar?
La despesa farmacèutica és també un gran pilar de la sostenibilitat del sistema sanitari públic, i el seu increment és un fet progressiu. La factura farmacèutica anual a Catalunya va ser d’uns 1400 milions d’euros només a atenció primària durant el 2007. Després dels antihipertensius, la despesa més gran pesa sobre ansiolítics, antidepressius, hipnòtics i altres psicofàrmacs, que son administrats majoritàriament a dones. No es pot doncs atribuir l’augment de la despesa farmacèutica només a la demanda dels jubilats. Molt abans de la jubilació es tracten amb psicofàrmacs molts altres malestars que no tenen etiologia clara, com la denominada fibromialgia i tantes altres afeccions.
En un debat recent organitzat pels amics de la UAB, el Prof. Figueras, comentava que l’acte mèdic, és una de les poques relacions entre usuaris i professionals en la que la decisió comporta efectes sobre la despesa, les proves i els tractaments, però aquesta decisió només la pot prendre una de les parts, la dels professionals que indiquen el procediment diagnòstic i terapèutic a seguir. Es sostenible augmentar el nombre de professionals sanitaris, si el sistema no pivota en la prevenció real, i la promoció de la salut? Si no canviem el model i el temps de atenció, augmentar només el nombre de professionals pot incrementar encara més la medicalització. Intercanviar angoixes per receptes amb psicofàrmacs és un mal sistema d’atenció.
Si hem passat a tractar els riscos, enlloc de prevenir-los i la prevenció s’ha convertit en medicalització, no farà pas millorar la sostenibilitat del sistema incrementar només el copagament. Som un dels països europeus en que els ciutadans i ciutadanes paguen mes proporció de la despesa farmacèutica (excepte els jubilats) i més contribueixen al total de la despesa sanitària, a més de la part proporcional dels impostos que tots i totes paguem.
Estem d’acord en les declaracions de la patronal en que s’ha de fer un debat social sobre la cartera de serveis del sistema sanitari públic, i que no es poden donar noves prestacions, per cap tipus de pressió, sense haver-ne aprovat la eficiència i la sostenibilitat. Però no estem d’acord en centrar el debat en els complements per menjars als hospitals, o amb el pagament per visites, perquè no s’ha demostrat que eviti la utilització excessiva del sistema i en canvi pot incrementar les desigualtats i les inequitats. El sistema sanitari només serà sostenible, si és eficient, democràtic, amb participació real dels ciutadans i corresponsabilització dels mateixos en la seva salut i la salut col·lectiva. Cal obrir un debat social sobre els serveis que han de ser finançats pel sistema públic de salut i retornar a la ciutadania el protagonisme de la seva salut.
Carme Valls-Llobet, Josep Martí, i Esperança Aguilà. Membres de la Junta del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris)

2008-11-22T14:50:00.000-08:00

Editat al PUNT. 15-11-2008

VELTRONI, OBAMA I BEATRIZ

Fa unes setmanes que Walter Veltroni ha publicat una novel·la sobre les difícils relacions humanes a la època del terrorisme italià, quan gent d’esquerres i dretes va ser assassinada per els que creien poder ser jutges i botxins de les idees dels altres. En una de les entrevistes que li han fet, arrel del llibre, subratllava que en realitat la “política defineix i treballa sobre la relació entre les persones, mes que la relació entre partits”. Partint de la seva experiència i de la seva pròpia vida, reforçava la idea de que una persona no pot ser només un professional de la política sinó també ha de tenir altres vivències, i partir de les experiències professionals i de les relacions personals. En la seva experiència com alcalde va poder veure com les famílies o els veïns i veines s’ajudaven en moments de dificultats, com la convivència feia sorgir proeses malgrat la pobresa, les discapacitats o la marginació. En treia una conclusió política: Sempre els governs han d’escoltar a la societat civil, i no es poden desenvolupar polítiques públiques al marge de la ciutadania.

Crec que aquest arrelament amb els problemes reals de la societat, ha estat una de les claus, de la extraordinària victòria de Barack Obama, el nou president de Estats Units, que amb el seu discurs de presa de possessió, sortit des de el fons del cor, sense papers, però impecable en la forma i en el fons, ha fet retornar la confiança en la política, com a forma de construir el futur amb esperança. Conèixer la biografia de aquest home, que parla amb passió, però amb serenitat, que expressa sentiments en públic, i es capaç de trencar el tabú que pesava sobre els homes, es una lliçó de com podem vèncer dificultats sense perdre la confiança. Pot plorar en públic per la seva avia, i suspendre dos dies de campanya per acomiadar-se de ella. La seva experiència neix de la genètica, i de la experiència. Segur que no va ser fàcil menjar de petit amb ajudes socials, ser el primer home de color que dirigia la revista de dret de Harvard, i debatre hores i dies a les assemblees de veïns dels barris mes pobres de Chicago. Però va aprendre a escoltar persones, i no fer política des de un despatx, a saber dels problemes reals i de la misèria econòmica i moral. Crec que per això ha pogut parlar, de una manera diferent que altres candidats. No ha parlat des de el jo penso, sinó des del NOSALTRES pensem, per tant nosaltres PODEM. La gran participació a les votacions, les cues per anar a votar, les llàgrimes als ulls de tantes cares blanques i negres a la plaça de Chicago,la gran quantitat de joves que han participat a la campanya a traves de Internet, trenquen amb la sensació de que la ciutadania es indiferent a la política. Quan la política es fa per construir canvis reals a la societat, quan la sola elecció de un home de color, trenca amb anys de segregació i es capaç de posar com exemple la lluita de una dona, com símbol de la lluita de milers de dones en contra de la discriminació. Aliança simbòlica dels exclosos i excloses, dels marginats i les marginades.
Perquè els que viuen al marge, de la societat benestant, també son persones, també tenen historia, i també tenen discurs. Ho hem pogut veure, expressat amb imatges i amb silencis, a la pel·lícula BEATRIZ, de Claudio Zulian, estrenada ara a Barcelona, però treballada des de fa anys, per entendre i escoltar que ens diuen les persones que viuen als límits del seu camp, que potser molta gent de la societat les consideren como no persones, però que tenen moltes coses per ensenyar-nos. Sobre les dificultats de sobreviure en la pobresa, sense perdre la esperança, la vitalitat, el humor i la autonomia personal.. Sobre la valentia de prendre decisions sobre el propi futur. Sobre la fugida de la dependència que humilia. Donar veu a qui potser no podríem escoltar, es l’art de un bon director i culmina una setmana de impactes emocionals, que m’atreviria a dir que estan sacsejant els cors i les ments de un mon globalitzat, a qui el discurs de Obama li ha retornat l’esperança. Llàstima que els inversos en borsa deuen ser de una altre galàxia i enlloc de viure el futur amb confiança, l’ han tornat a fer davallar. Per sort una vegada mes la política, l’art de conviure i respectar-nos, l’art de construir el futur està per sobre de la economia, i ho ha de continuar estant en el futur.
Carme Valls-Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi

2008-10-28T16:10:00.000-07:00

POLITIQUES PUBLIQUES CONTRA EL TABAQUISME.....CONDICIONADES???

He llegit a la premsa ams sorpresa que el compliment estricte de la LLei contra el tabaquisme, i que s'està complint a Catalunya amb mes rigor que a la resta de Espanya, no es pensa exigir per part del Ministeri de Sanitat, segons paraules del Ministre Soria. No tinc les paraules exactes del ministre, pero en tot cas ja estat molt greu fins ara que la LLei no s'hagi aplicat en els bars i restaurants de forma estricta. El cáncer de pulmó mata cada any aproximadament 15.000 homes i unes 3.000 dones a Espanya, xifres escandaloses i que es diuen depressa pero son 18.000 vides, que porten també des del seu diagnóstic, i la seva quimioterapia, anys de sofriment i desesperació. La insinuació de que com es temps de crisis económica, no hem de ser estrictes amb la LLei, no té en compte en primer lloc la despesa del sistema sanitari en cada cas, pero més important encara es que la misió de salut pública, es la prevenció dels riscos per la salut de la ciutadania, i que les politiques publiques que poden evitar la mort i el sofriment de gran nombre de ciutadans i ciutadanes, NO PODEN ESTAR CONDICIONADES ni per la economia dels establiments comercials i d'esbarjo, ni per la economia de les tabacaleres.

2008-10-25T15:26:00.000-07:00

L’HORA DE LA POLITICA..........AMB LA CIUTADANIA.
La crisis econòmica provocada per l’ambició desenfrenada i la mala gestió dels mercaders del capital, han fet palès que fins i tot els que es declaraven neoliberals fa dos dies, parlin de regulació, i planificació, encara que sigui tapant-se el nas i amb la boca petita. Ha arribat l’hora de que la POLÍTICA, reguli la economia i dirigeixi el futur de la nostra convivència, encara que aquesta política li falti discurs i li faltin actors.
Ningú pot creure que Bush, part per acció i omissió del desastre, pugui fer gran cosa mes que rebre al G 20, però sense idees, ni propostes. Crec que honora al president Zapatero que Bush el vulgui excloure de la reunió. El últims dies del gran mentider de les armes de destrucció massiva, de la girada de cara de les resolucions de la ONU, i de la invasió del Irak, no pot convocar res que no sigui una comèdia i una fotografia per la galeria.
Ens repeteixen des de mitjans i opinadors que hem de tenir confiança. Confiança amb qui i per què? Si el diner públic que hem estalviat amb els nostres impostos durant anys, es fa servir com a gran decisió per injectar valor a la borsa i aquesta continua caient, sembla que els accionistes anònims continuen venent i que els que tenen capital o el guarden o el tenen amb piles de 500 euros de origen fosc o negre, i per tant no inverteixen. Ara es hora de la transparència i de llegir a fons les pàgines de economia i negocis dels diaris que us intentem recopilar cada setmana a aquesta agenda. Però falten espais per tenir informació de veritat i per despullar les falses noticies amb que ens volen fer creure que algú controla el capital financer globalitzat i volatilitzat, i per conèixer els veritables responsables del desastre.
Deia Hanna Arendt que la forma més subtil de la tirania eren les burocràcies, polítiques i econòmiques, precisament perquè no tenen cares, perquè acaben sent la tirania de NINGÚ. I es difícil enfrontar-se a ningú quan han intentat que els ciutadans i ciutadanes no tinguin cap responsabilitat política, quan han intentat que la ciutadania es converteixi amb no-res. Només estan arribant noticies per fer nos por, a la regressió, a perdre la feina, a la impossibilitat de aconseguir habitatges dignes. Mitjançant la por ja es comença a parlar de no prendre mesures sobre el canvi climàtic, o es neguen el seus riscos per algun oracle que ve del passat, es retallen drets humans com la vergonya de Guantanamo i enlloc d’anar endavant amb la construcció de Europa, cada país pren mesures per el seu compte. Mitjançant la por a un incert futur es vol mantenir callada i resignada a la ciutadania, però nomes la incertesa pot fer créixer la creativitat.
Les solucions politiques per el futur, no poden néixer de les burocràcies que no son NINGÚ, sinó dels nous ciutadans i ciutadanes conscients, que tenen idees i propostes per construir el futur i dels governants que vulguin escoltar i crear politiques publiques no partidistes ni electorals. Per això us animem a participar amb el primer debat del Fòrum de Ciutadans pel Canvi, obert durant tot el mes de Novembre, per debatre a fons el que s’amaga al darrere de la crisis econòmica actual. Si la política ha de dirigir la economia, la política no es podrà fer ni desenvolupar sense la ciutadania conscient i compromesa. Es la hora de desvetllar mentides i de fer propostes pel canvi.
Carme Valls-Llobet
(text complert del apunt que dona entrada a la agenda de Ciutadans pel canvi de aquesta setmana).
Per qui vulgui saber mes us recomano el llibre de Jean-Franços Gayraud :" El G9 de las mafias del mundo" en que explica tota la recerca geopolítica del crim organitzat, aprofitant la globalitació financera. Era un aspecte de la crisis que desconeixia. Encara que després de llegir la documentada novel·la del Larsson "Els homes que no estimaven les dones", amb la saviesa de un periodista investigador de fosques relacions financeres, ja tenia sospites mes que fundades. Com veieu a vegades hi han avantages de romandre un estiu amb la cama trencada.

2008-10-06T16:50:00.000-07:00

ENS DESPERTAREM DEL SOMNI CAPITALISTA O SEGUIREM SOMNIANT?

Escolto un dia mes la caiguda de la borsa i un dilluns negre altre vegada. Tothom ho intenta explicar pero crec que pocs ens diuen la veritat. Em va agradar el article del Zizek el 2 de octubre al Pais, "Unas gafas para leer entre líneas a McCain", quan es pregunta si sabrem desxifrar les paraules del republicans i si volem continuar donant respostes a preguntes incorrectes.
Ell es pregunta ... quin es el defecte del sistema capitalista com a tal que permet la possibilitat de que es produeixin aquestes crisis i aquets colapses????
Enlloc de pensar quins han estat els veritables causants de la crisis, poden donen nous impulsos a les guerres del Irak, o la intervenció a Afganistan. La por cap un "mal" extern, no ens pot pas fer oblidar que ha estat l'ambició sense limits de un sistema financer, improductiu i especulatiu, la causa de la crisis economica mundial. Es l'hora de que la politica torni a governar sobre la economia i de que els ciutadans demanin transparencia als seus governants.

2008-09-24T16:34:00.000-07:00

"Jo soc altre"
Deia Rimbaud en búsqueda de la seva identitat poética.
Sobre aquesta búsqueda de la propia identitat Roger Bartra, antropoleg de la neurobiologia, fill d'exilats catalans a Mèxic, ens convida a reflexionar que la consciència de la nostra identitat individual s'extèn i abarca als altres. "El poeta ens recorda que la consciència neix del sofriment i de la assimilació d'aquest sofrir mitjançant el concurs d'altres, gràcies a que ens confonem amb ells per afirmar la nostra identitat caduca. Així perdem l'ànima peró guanyem consciència".
Els essers més conscients seràn doncs els que mes han patit, i entenc mes la espontània solidaritat de les dones, els emigrants, els exclosos, la gent gran, i els denominats perdedors.
En els ulls dels nens i nenes de sis i set anys de la sala de Oncologia pediàtrica a on hi vaig arribar amb 20 anys, hi vaig veure una clara consciència de la vida ... i de la mort. He après que nomès els insconcients pretenen construir el seu jo aillats i en solitari i pretenen saber sempre que han de fer, i manipulen el que han de pensar els altres. Els essers conscients son sempre una mica altres.

2008-09-12T14:26:00.000-07:00

LA FRONTERA INTERIOR
Carme Valls-Llobet. Publicat al Diari El PUNT. (12-9-2008)

“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte

Amb aquesta cita comença l’excel·lent llibre de Ramon Màiz, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Santiago de Compostela, que es titula “La Frontera Interior”, (Tres fronteras Ediciones. 2008) i que reflexiona sobre el lloc de les nacions en la teoria de la democràcia i el federalisme. El debat obert els últims mesos sobre el com hem de fer les negociacions de finançament i potser la poca pràctica existent, en els anteriors governs de Catalunya, en els que la estratègia de peix al cove, no havia estimulat les qualitats necessàries per negociar. El fet que encara no coneixem exactament quines son les controvèrsies en la negociació, fa que només arribi a la ciutadania el to dels actors polítics, més que els continguts. To que va ser lamentable en la compareixença del Sr. Solbes i que ens va deixar orfes del contingut de les seves propostes, repetint només que ja va presentar un document.
Un altre fals debat obert ha estat la forma de la negociació, com si el fet de que sigui bilateral o multilateral canvies totes les condicions de futur. Es obvi que el afecti a unes determinades competències i a uns acords que estan especificats al nostre Estatut (ara ja Llei del Estat espanyol) s’ha de negociar bilateralment entre els governs de Catalunya i del Estat i també es obvi que el que afecti a totes les nacions i autonomies del Estat Espanyol s’ha de negociar multilateralment. Com diu Màiz : “El federalisme multinacional,es un escenari pluralista i deliberatiu que aspira a la acomodació de varies nacions al mateix Estat. Amb aquest fi ha de implicar àmbits multilaterals i bilaterals de negociació i deliberació, un sistema de partits complexa (partits de àmbit estatal i de àmbit no estatal) i unes identitats superposades i compatibles. Però, tanmateix, ha de predefinir un concepte no nacionalista (pluralista i inclusiu) de nació (com nació plural de nacions plurals)”

La economia es important per la gestió del espai públic, però encara es mes important la política, el com definirem el model, que no es només un consens, ni pot ser una imposició. La desaparició de la economia com el lloc fonamental de les decisions i de la direcció de la convivència crec que serà un dels signes del segle XXI. La crisis econòmica internacional posa de manifest que cada vegada mes necessitarem una geopolítica per assegurar la nostra supervivència. Però aquesta geopolítica no pot ser superficial, amb pressions, extorsions, insults, o demagògies. Ni tampoc la podem fer amb desconfiances i preveient que tots els que considerem el nostre exterior, ens volen fer mal, o van en contra nostra, perquè l’anticatalanisme de alguns no respon a la voluntat i el desig de una amplia majoria de ciutadans i ciutadanes del Estat espanyol.

No estem perplexos però es cert que ens hem de definir clarament els camins a seguir. Volem erigir murs i fronteres en el nostre interior, o volem trobar els camins de aliances amb respecte a les nostres identitats? Estem en un mon de interdependències, i que la forma amb que les organitzem, amb respecte a la autonomia de les persones i de la seva forma de governar-se, ens donarà la riquesa de recursos que necessitem. Estic amb Màiz quan diu : “El nucli del federalisme està integrat per la articulació de autogovern i govern compartit , de la mà del principi de competència vs jerarquía; i el seu model normatiu es una matriu horitzontal de distribució i de interacció de poders, una estructura policèntrica, en xarxa i no piramidal del poder polític”. Ara es la hora de la voluntat política per refer el nostre futur. Tots i totes haurem de determinar que volem fer amb el nostre país. Si volem tancar-nos dins les nostres fronteres interiors o si creiem que un mon globalitzat requereix l’audàcia de saber viure sense tancar-se i de saber construir ponts, enlloc de parets, murs i fronteres.

2008-09-11T14:32:00.000-07:00

LA DIADA, EL CONTUBERNI I LA BARRA

Avui celebrem la diada de Catalunya, que sempre m’ha agradat mes veure-la com un exemple de resistència enfront de la opressió o les dictadures de tot tipus, que una derrota, per el que comporta de victimisme que mai ha resolt res. Aquest any es també una any de resistència en defensa dels drets de ciutadania, dels drets a uns serveis, i a unes infraestructures que no podem mantenir sense un finançament adequat. Per tant ens ha agradat la posició ferma del govern del President Montilla, en defensa dels nostres drets i la nostra Llei del Estatut, Llei orgànica del Estat Espanyol.
Però no m’ha agradat el fals camí que ha emprés el pacte entre el PP i el PSOE, per la composició del Consell del Poder Judicial, titllat ahir al matí de contuberni per l’amic Juanjo Lopez Burniol, i de un cas de barra (desfachatez), per la editorial del PAIS. Si la vida institucional es controlada per els Partits Politics, i la solvència i la vàlua professional son menystinguts de forma persistent, hem arribat a un punt nefast per el respecte de la ciutadania cap a les institucions. Demanem la capacitat de exercir l’autogovern, però com ja varem acabar amb la etapa dels comissaris polítics, m’agradaria pensar que en el futur, podrem gaudir de les persones mes valuoses, mes expertes, mes entregades en els llocs en que s’ha de gestionar o s’ha de decidir, encara que no tinguin cap carnet. No crec que la societat civil del segle XXI, accepti en el futur aquesta manca de respecte cap al veritable esperit de la democràcia. Voldria pensar que en el exercici del Autogovern de Catalunya no repetirem aquets errors, perquè decidir no pot ser mai devaluar.

2008-08-30T14:34:00.000-07:00

LA FRONTERA INTERIOR
Un estiu amb cama trencada, dona per llegir molt, i m'ha impactat el llibre de Ramón Máiz, catedràtic de Ciencia Política de Santiago de Compostela, amb el titol de "la frontera interior".
comença el llibre amb un acita reveladora:“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte
A veure si sabem quines son les nostres fronteres interiors a la hora de viure. Llegint els diaris aquets dies he vist murs a sobre de les fronteres interiors de alguns polítics, de aquí i del Estat espanyol. Donat que tots podem tenir moltes identitats, el que ja no podem tolerar es que no es respectin, les nostres fronteres internes, com tampoc es tolerable que la nostra identitat sigui com un mur alt que ens separi del exterior.
Ara tenim per primera vegada a Espanya la oportunitat de definir les nostres fronteres internes i externes, i es un oacasió per deliberar i per pensar. Dic per primera vegada, perquè mai, fins ara a la nostra historia, hem tingut oportunitat de deliberar tan obertament sobre el nostre futur. Tenim un exèrcit que respecta la constitució, i per tant mes que por, el que manca son idees.
O ens volem enrocar en nosaltres mateixos i tancar-nos en murs alts que ens aïllin del exterior?

2008-08-24T13:49:00.000-07:00

A ESTATS UNITS JA NO HI HA CIUTADANS...... I AQUI?

Richard Ford denuncia a una entrevista que li fan arrel de la seva novel·la Acció de Gracies (Empúries) que encara que es un anàlisis polític, no ha estat considerada una novel·la política perquè en la seva opinió a Estats Units no hi ha ciutadania.”los norteamericanos no están ya interesados en la política, sino deseosos de abdicar de sus deberes como ciudadanos y entregárselos a los expertos, que supuestamente actúan en nuestro nombre pero en realidad lo hacen en primer lugar, para conservar su puesto, y después para servir los intereses de las grandes fortunas. Los norteamericanos ya no son ciudadanos. Como entidades políticas, son seres durmientes,desde un punto de vista moral, y no quieren ser despertados, quieren solamente que se les permita seguir llevando la vida que llevan – trabajando, comprando, enriqueciéndose a expensa de los pobres y de nuestro propio futuro. No es una imagen agradable.”
Aquí estem interessats en la política? Volem exercir els nostres drets i deures? Malgrat la negociació del finançament es una negociació entre governs, tindrem informació veraç dels límits i de quins son els veritables esculls que posen pals a les rodes?

2008-08-20T15:01:00.000-07:00

EL DOLOR GRAN TAPA EL DOLOR PETIT
Em queixava de la molestia del guix, i després de treure'l, de les setmanes que encara em queden de inmovilitat, pero la desgracia del accident del avió a Barajas, fa relativitzar els problems, de salut, i fins i tot de finançament.
El meu condol per tots els familiars i el meu desig de que tots treballem amb responsabilitat des de cada lloc de treball i des de cada lloc polític. Hem de fer prevenció de molts problemes, i no hauriem de empitjorar els temes de convivència, amb insults i sectarismes partidistes.
Avui m'han fet una entrevista per el diari el PUNT, dues hores abans de la desgracia. Hem parlat una hora a fons amb el periodista LLuis Picazo. Molt interesnat i ha preguntat a fons.
Per aixó encara em semblen nimies i irresponsables les declaracions i maniobres de alguns partits polítics. La nostra responsabilitat es millorar la nostra vida i la dels nostres fills i filles.
La nostra responsabilitat es fer prevenció de accidents, de agressions, de insults, de desacords que trenquin la nostra convivència-
Que el dolor ens aclareixi el cap.

2008-08-13T13:57:00.000-07:00

TOT ES SUPERA, AMB PACIENCIA I BONS AMICS.
Gracies a tots els amics i amigues, que m'heu fet companyia en les tres setmanes de repos. He pogut seguir pas a pas els diàlegs a cop de titular entre el govern del Estat i el govern de la Generalitat, i he pogut seguir tambè els Jocs Olimpics, potser com a premonició de que la nova etapa de la meva vida ha de tenir un equilibri més gran entre fer servir el cap i fer servir el cos.
Cada dia el meu record hi solidaritat ha estat pels que han de estar amb cadira de rodes, per sempre. M'admira la seva força per viure i es un estimul per les queixes per cosetes petites que ens poden molestar. Demà em treuen el guix i les grapes i veurem com s'ha consolidat la fractura.
Us recomano poesia per curar aclaparaments:
De edicions 1984 Antologia de poesia brasilera contemporània.
Angela Melim
No sento
(gaire més)
falta
ni enyorança.

em comencen a plaure les coses.
Figures i llenguatge.

Una taronja
diminutiu
sopeta calenta
un somriure
una bona dutxa.

Que bo el cop de mà de l'edat.

Bones vesprades i a veure si ens enviem poesi que la tardor serà calenta.

2008-08-05T14:14:00.000-07:00

ARA ES LA HORA DE FER POLÍTICA (publicat al diari EL PUNT. 4-8-2008)

Després dels dos mesos amb una densitat de Congressos dels Partits polítics del Estat i de Catalunya dels mes alts de la historia, amb canvis en les organitzacions internes i amb declaracions publiques més de forma que de fons. Les lluites dins de alguns partits polítics que hem vist en els últims dos mesos,lluites per obtenir el poder intern, mes que lluites de idees com reconeixen alguns dels seus propis dirigents, allunyen la gent de la política i abonen el imaginari de que tots els polítics son iguals. El fet de que durant anys s’hagi segrestat la responsabilitat política de la ciutadania, amb la falsa idea abonada cada quatre anys en el període preelectoral de que els politics “ho arreglaran tot”, ha col·laborat a esborrar la qualitat de subjectes de cada persona que forma la ciutadania, que es progressivament convertida en objecte de marketing electoral, per donar suport de tant en tant a una determinada opció.
Els problemes prioritaris de la polis no son prendre el poder ni organitzar-se per prendre’l, sinó organitzar-se per poder preservar la vida, defensar-se de les violències internes i externes, i crear prou riquesa per tenir calor i aliments al hivern, i un rebost ben ple al estiu per poder descansar i gaudir dels dies llargs i de les nits curtes. Ara serà el moment de fer un seguiment de les politiques publiques que es proposin del govern i des de la oposició. Sabem ja que la desacceleració econòmica i de la qualitat de vida es una amenaça real per l’estat de benestar, i que sent un problema anunciat, no ens hem pas organitzat be per fer-hi front. Basar la economia només a fer créixer urbanitzacions fantasmes, matant la costa i el paisatge, no ens ha posat a grans nivells de millorar la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses.
Però ara que el nostre govern està fent la negociació del finançament i el desplegament del Estatut amb acords de noves competències, que afectaran el nostre autogovern i la possibilitat de fer politiques socials, infraestructures i un sanitat i educació de qualitat, ara ha arribat la hora de fer política. I de fer POLITICA en majúscules. Vol dir per tant que les decisions s’han de prendre en funció del bé comú, el bé de la polis, i que els membres de aquesta POLIS no en poden estar al marge. Han de estar assabentats dels termes de la negociació, han de saber perquè uns ens diuen que ja compleixen l’estatut, i el nostre govern diu que no. La ciutadania ha de participar, i s’enganyen qui pensen que només amb manifestacions, sinó que vol estar informada de forma veraç dels termes de les negociacions, i dels arguments pels retards. Ja no valen parlar amb les visceres, cridar o insultar, volem informació veraç i clara. Creiem que el nostre govern defensa clarament els drets de la gent que viu i treballa a Catalunya, els drets de tots els catalans i catalanes. I ens alegrem de que part de la oposició li faci costat. Perquè a la majoria de la gent ja no li preocupen les paraules, ni la demagògia de acusar al govern de tot el que passa, sinó que vol saber les causes dels problemes i saber quines seran les propostes per solucionar-los.
No fa un favor al país, qui només sembra odi i rancor, perquè es l’ambient en que mai pot sorgir la creativitat que hauria de néixer davant de la situació difícil de la nostra economia, i de la economia mundial. Ara comença la hora en que podrem passar comptes i analitzar quina es la grandesa o la misèria dels nostres partits polítics. Si en lloc de veure la palla al ull dels altres, es troben la biga que porten a sobre i treballen a fons per treure-se-la de sobre. La realitat es tossuda i dura,i només qui analitzi els camins de futur amb clarividència serà el veritable governant que ens permeti avançar malgrat les dificultats. No volem ja insults, demagògies, i mitges veritats. Volem arguments, propostes politiques, austeritat i rigor. No ens importa el decreixement, si això consolida el nostre futur com a persones i el dels nostres fills i filles. Del finançament que ara obtinguem també haurem de saber en quines politiques publiques els apliquem, però això seran exigències de transparència en l’autogovern, que vindran desprès de aconseguir-lo. Ara hem de fer pinya al voltant del nostre govern per obtenir el que es de justícia i el que es Llei del Estat. Quina raó tenia en Pasqual Maragall quan va proposar fer l’Estatut, abans que cap altre negociació sobre finançament. Amb quina força legal negociaríem ara!

Carme Valls-Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi

2008-08-03T14:20:00.000-07:00

GRACIES A TOTS ELS MISSATGES I POEMES.
M'han donat molt coratge i quan el dolor va a la baixa he pogut llegir mes i pensar més.
No m'ha agradat l'aire lent i poc decidit del govern del Estat, en el finançament, en el desplegament del Estatut (malgrat poder tenir la competència sobre la inspecció de treball es molt important per els nostres treballadors i treballadores), i per últim en aquesta mitja porposta de descentralització dels aeroports amb capital privat, que no s'assembla ni de lluny a la gestió dels principals aeroports europeus.
I em pregunto de que tenen por, i a qui tenen por???

Podem contruir aliances amb la resta de les autonomies, establint tots les diferencies que ens separen enlloc de fer ponts i pactes que facilitin la nostra convivència i el nostre futur???

En Juanjo Lopez Burniol ho diu ben clar en el seu llibre "España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación". O aconseguim un respecte i unir totos els que volen construir pactes i aliances respectuoses amb les diversitats de llengues i de nacions, o treballem per construir un estat federal, o es millor que vagin pensant en deixar-nos anar. Avui a la seva columna al Periódico de cada diumenge, assenyala les opinions de dos notaris de Granada i Sevilla que li recomanaven deixar aquesta via política. "no et perdis en aquest mar sense riberes i navega per altres aigües" li diuen.
Ell reflexiona que potser "convé participar en la gestió dels interessos col·lectius- qualsevol que sigui la forma en què es faci- però sense deixar d'atorgar a l'àmbit de privacitat personal la importància decisiva que té en la vida.... al cap i a la fi, la política no té més valor que l'estrictament instrumental".
Per la quantitat de mostres d'afecte que ha rebut el Juanjo Lopez Burniol per el seu llibre, no crec que hagi de fer cas als seus amics notaris, i crec que es bo que continui amb el seu compromís cívic. Jo he tingut temps de pensar que tots hauriem de mantenit un bon equilibri entre les dues vides, la personal i la compromesa en la vida pública i la política, i que els accidents, com els entrebancs i els conflictes han de fer-nos pensar, en que estem treballant des de el món privat i el públic, per establir espais de convivència, que incrementin la dignitat humana, i eliminin les desigualtats. Per el debat polític em de deixar a fora egos, sectarismes i pérdua de vida personal, propósit no gens fàcil de seguir si ens enfrontem a una realitat polític en el que tots els adversaris fan el contrari. Serà per aixó que molts ciutadans trien la seva vida personal enlloc del compromis polític?

2008-07-28T15:11:00.000-07:00

LA MIRADA DES DE UNA INESPERADA CADIRA DE RODES.

Dimecres 23 de Juliol, va ser un dia de la meva vida que recordaré sempre. Contenta i satisfeta per el dinar que varem tenir a Girona, amb el Quim Curbet i tot una colla de gironins i gironines amb ganes de millorar les formes i objectius de la política, vaig començar el dia participant a la tertúlia de Catalunya Radio a la que em va convidar en Pere Mas. Era la primera vegada que hi anava al matí i em va fer il·lusió, amb els diaris llegits varem fer una estona de debat amb en Tortell Poltrona, en Vicenç Villatoro, i en Pius Alibek . Quan varem acabar a les 9,30, al anar a tornar un diari als periodistes, em va canviar l’estiu. Un esglaonet de menys de 10 cms, que no vaig veure, em va fer caure em una mala fortuna, acabant amb fractura de turmell, tíbia i peroné i sortint de la radio amb ambulància cap a les deu del matí cap al Hospital Clínic, a on em van operar la mateixa tarda. Ordres de no posar el peu a terra durant sis setmanes. Cadira de rodes per casa i molt repòs calorós. Anulació de totes les visites i totes les reunions.
Una fractura i una falla en fa tornar de cop CONSCIENT de la vulnerabilitat de la nostra espècie que a vegades es creu tan prepotent. Estava llegint a Zizek, i diu que la “consciencia emergeix quan alguna cosa falla terriblement, inclòs dins lo mes personal. Quan som plenament conscients de alguna cosa? Precisament en el instant en que ja no funciona correctament o quan ho fa de una manera no esperada.”
Sembla que per la meva cama i per el finançament de Catalunya, ens han arribat falles i fractures inesperades,.... si ens fan ser mes conscients dels problemes i les seves causes, potser podrem transformar les desgracies en oportunitats. Des de el dolor i des de la incomprensió es difícil per ara el optimisme.

2008-07-21T14:37:00.000-07:00

REFORMA CONSTITUCIONAL PER UN SENAT FEDERAL.

Un acord del Congrés del PSC que considero prioritari, tal com vaig explicar en els 5 minuts inicials del Congres en els que varem parlar les entitats convidades.
Adjunto les meves paraules inicials:
BENVOLGUTS AMIC I AMIGUES DEL Partit dels Socialistes de Catalunya:

En el marc de l’onzè Congrés Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, en nom de CpC, us volem dir que coincidint en molts aspectes del diagnòstic que la ponència marc fa de la Catalunya de principis del segle XXI, us hem volgut fer arribar un conjunt de propostes que han estat treballades amb la nostra metodologia de democràcia deliberativa, amb la intenció de reforçar la aposta estratègica per el futur de Catalunya, si teniu la voluntat de tenir-les en compte.

Malgrat ha estat un mes ple de Congressos de la majoria de Partits, el vostre Congrés representa el Congrés que fa una aposta clara per la RESPONSABILITAT I PER LA ESPERANÇA per la ciutadania catalana.

Perquè la RESPONSABILITAT? Per què els debats que tindreu durant dos dies, pretenen resoldre problemes reals i no eludir decisions que afecten el desenvolupament, la salut i la qualitat de vida dels homes i dones que viuen i treballen a Catalunya.
Per què només des de la responsabilitat podem afrontar els reptes dels desplegament del Estatut, resistir la mala situació econòmica i desenvolupar un adequat acord de finançament.

I perquè som un país, Catalunya i Espanya, en que alguns irresponsables estan fent servir les llengües com arma per atacar la convivència,alguns irresponsables han fet servir l’Estatut com instrument per intentar estimular posicions anticatalanes des de altres llocs de Espanya, molts irresponsables volen fer servir una crisis econòmica mundial, per fer-ne un us partidista, o fins i tot algun irresponsable pretén donar lliçons de com parlar be el català oblidant que sense la lluita decidida dels partits d’esquerres i demòcrates durant la lluita franquista i la transició, encara estaríem llegint llibres en català, amb llanterna, a la nit i a sota el llit, com tants de nosaltres varem haver de fer.

He dit que veiem aquest Congrés com el de la ESPERANÇA PER CATALUNYA I PER LA GENT QUE HI VIU I TREBALLA.
Us ho hem desgranat en el document que teniu en els vostres dossiers. El sentit de la política es la esperança pels Canvis, l’esperança de millorar. Per això us proposem els que ens semblen els canvis imprescindibles:
1.-Canvis per garantir els Drets Civils i Polítics de la Ciutadania.
2.-Canvis per Garantir una Espanya plenament federal.
3.-Canvis per garantir més justícia global.
4.-Canvis per un desenvolupament econòmic i humà sostenible.
5,-Canvis per construir la nova Europa i gestionar la globalització.

Quan varem signar l’acord polític per la legislatura actual entre PSC i CpC, ja varem incloure molts dels punts que ara us proposem. En especial el respecte per la participació ciutadana i el treball per fer de Espanya un estat federal. La reforma constitucional en clau d’un nou context federal per Espanya, s’està fent imprescindible a mesura que ha crescut el desplegament de l’Espanya de les autonomies, considerada ja federal en els fòrums internacionals. La conversió del Senat en una autèntica cambra territorial amb les quatre llengües cooficials representades es una autèntica prioritat. S’enganyen els que diuen que no podem avançar perquè a Espanya no hi han federalistes. No es poden descobrir els amics si no els hi dones la mà, i no pots fer aliances i pactes si vas amb cara de gos. Potser si que hi ha dos Espanyes, i que una ens pot gelar el cor, però he descobert que només es la Espanya de alguns polítics i alguns funcionaris que se l’imaginen una, i exclouen la diferencia, i que hi ha una altra Espanya, la Espanya de la gent, dels professionals, de les associacions de dones, de les empreses, de les Universitats, dels sindicats, de les xarxes de recerca, que vol organitzar-se per treballar junta, amb respecte per les diferències, però sense odis ni rancors. Federalistes hi son, de federalistes n’hi ha, només cal escoltar les enquestes de opinió de Catalunya i nomes falta tenir espais perquè es puguin expressar a la resta de Espanya.

Hem de treballar per lluitar contra la desafecció política creixent. CpC aposta per la radicalitat democràtica i la participació activa de la ciutadania en els processos de disseny, implantació i avaluació de les polítiques publiques.
Per què només tornant a compartir la responsabilitat a la ciutadania, amb la participació cívica, refarem l’error de haver-la convertit en el RES polític, destinada a votar cada quatre anys i negades a opinar i decidir sobre res mes perquè els seus representants ja els hi resoldran TOT.
Creiem que es imprescindible que Catalunya es doti de una llei electoral pròpia, i que serà bo que els partits i les institucions siguin cada dia mes oberts i transparents.
Apostem per la laïcitat plena de l’Estat, entenent que la laïcitat implica una nítida i plena separació entre l’Estat i les confessions religioses, però també una relació de cooperació entre ells. Cal reconèixer a les religions el seu dret a intervenir en els processos públics de deliberació, però com qualsevol altra organització que aspira a influir en l’opinió pública. Les religions, en democràcia, no tenen dret a dictar lleis, i una cop aquestes estan aprovades, tenen el deure de respectar-les.
Creiem que la aposta decidida per garantir la justícia social fa necessària que la despesa social de Catalunya com a nació socialment avançada avanci cap a una convergència de la despesa social amb la UE, i volem el foment de politiques socials més transversals, que elimini qualsevol forma de discriminació i exclusió, i garanteixi el dret a una educació, i sanitat de qualitat, el dret al accés de la cultura, als serveis per l’autonomia personal, de una política social sobre l’habitatge i per unes politiques de integració de la immigració.
Molta feina. Ho sabem. Però tal com va dir el Pesident Maragall durant els discurs de acceptació de la medalla de or de la ciutat de Barcelona, nosaltres treballem al inrevés que Penelope “De nit somiem i de dia construïm”.

Estem de acord amb vos, President Montilla, poca broma amb els drets, amb el finançament, amb la llengua i amb la lluita contra les desigualtats. Hem de pactar només amb qui vulgui construir i qui vulgui defensar el drets de ciutadania sense exclusions. No ens perdonaria pas el país pactar només per raons sectàries o partidistes, ni per mantenir el poder a tota costa.

Vos President Montilla, ens vareu demanar fa ara 4 anys que ajudéssim a construir l’espai socialista i a fer-vos més porosos amb els problemes de la ciutadania.
Partint de la base de que no podem construir sense la participació ciutadana, i que hem de escoltar per fer propostes positives de canvi, i després prendre decisions, per què la polis s’ha de anar fent cada dia, volem construir l’espai socialista de Catalunya, si per socialisme entenem:
LA LLUITA A FAVOR DE LA JUSTICIA SOCIAL.
LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS, DE CLASSE, DE GÈNERE, DE CULTURA I DE RESPECTE PER LES OPOCIONS SEXUALS.
LA LLUITA CONTRA ELS ABUSOS DE PODER I CONTRA TOTA FOMA D’EXCLUSIÓ.
LA DEFENSA DELS DRETS DE CIUTADANIA, inclòs el dret a la pròpia identitat i diferència.
LA DEFENSA DE LA RADICALITAT DEMOCRÀTICA.
I
EL RECONEIXEMENT DEL PAPER POLÍTIC DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES QUE VIUEN I TREBALLEN A Catalunya.

El nostre suport i la nostra complicitat per aquesta lluita que representa una aposta responsable per fer realitat la ESPERANÇA DELS CANVIS DEMOCRÀTICS, que la gent i el país necessita.

CANVIS que poden semblar encara impossibles, però que amb la empenta de tots i totes podem aconseguir. N’hi ha molts que ja lluitàvem al Maig del 68 i “Com som realistes demanem lo impossible”.
Endavant i Bon feina.
Carme Valls-Llobet (presentada a les 12 del matí del 18-7-2008 al Plenari del 11è Congrés delPSC).

2008-07-12T16:52:00.000-07:00

EUROPA: L’ESPAI DE LA POSSIBILITAT.

La Conferencia que va fer George Steiner a Barcelona, el 22 de Octubre del 2007, organitzada per el Museu de Història de la Ciutat de Barcelona, ha estat publicada com a llibret per Arcàdia, i com a reflexió del futur de Europa i del futur de la nostra convivència intercultural el considero excel·lent, per la senzillesa amb que expressa veritats profundes. Que vol dir la integració dels nouvinguts? Cal realment que els hi fem aprendre els nostres records? Europa pot generar nous ideals per als seus joves? Pot oferir una alternativa al model nord-americà? Què pot omplir el buit, l’avorriment mortal de les vides públiques i privades de milions d’adolescents?
No hi han respostes fàcils. Ell tampoc en té, però acaba el seu discurs amb la següent afirmació. “L’únic que goso dir-los és això: el destí de la nostra antiga, cansada i estimada Europa depèn del fet que puguem convertir les lieux de mémoire en les lieux de la possibilité. Se’ns fa tard.”
Tres vivències de la última i densa setmana em fan pensar que hi estem anant. La útlima coordinadora de CpC en la que varem acordar definitivament les nostres propostes de futur polític. El canvi que volem en drets de ciutadania, en justícia social, en federalisme, i en la construcció de la xarxa ciutadana nord enllà. Tenim la possibilitat de pensar i l’hem exercida.
El dia 7, vaig tenir la oportunitat de parlar al plenari del Congres de la ESHRE, la societat Europea per la reproducció. El auditori del Forum impressiona i el meu precari anglès em va obligar a llegir. Però sempre li agrairé a la nostra consòcia Dra.Anna Veiga la oportunitat de conèixer de a la vora una societat, i un Congres en el que estaven inscrits mes de 7000 professionals, dedicats a aplicar noves tecnologies reproductives per la creixent esterilitat femenina... i masculina de la nostra vella Europa. Vaig trobar-hi a faltar mes comunicacions i recerca que busqués el perquè de la creixent esterilitat de les societats industrials, que fan més difícil maternitat i fan necessàries les adopcions. Jo vaig fer una revisió dins la meva comunicació, del efecte negatiu de les substàncies químiques del medi ambient que imiten l’efecte dels estrògens ( es denominen xenoestrògens), com els pesticides, els PCBs (Bisfenols policlorats derivats dels plàstics) que estan dissolts a les nostres aigües, o el fum de la combustió de la benzina que desprenen els nostres cotxes. Si no fem prevenció des de Medi Ambient, sinó donem suport a la maternitat en edats mes joves, tindrà Europa alguna possibilitat?.
El dia 9, vaig participar a la UPEC, la Univesitat Popular de estiu de Catalunya a una Taula Rodona sobre sobirania, federalisme i limits constitucionals. Amb Klaus Jürgen Nagel, Professor de Ciències Polítiques a la UPF.Alfons López Tena, Vocal del Consejo General del Poder Judicial, President del Cercle d’Estudis Sobiranistes i notari. i Mercè Barceló, Catedràtica de Dret Constitucional a la UAB.
Aquí l’anàlisi es va centrar en el paper del federalisme com aliança de autogoverns, i en els orígens del federalisme dins de una Europa que naixia de estats sobirans. Era l’Espanya de les autonomies un embrió de estat federal? Encara que havia nascut inicialment amb l’empenta de les autonomies que son nacionalitat històriques, com Galizia, Pais Basc i Catalunya, el fet que ja portem 30 anys desenvolupament fa que es puguin plantejar aliances federals? Volem totes les autonomies i nacionalitats del estat espanyol fer de espanya un projecte compartit? I per què no mirar ja només cap Europa? com ens proposava el sr Lopez Tena desenganyat de la recepció que ha tingut de les altes instàncies del poder judicial cap al fet català i la seva diferència. El debat ric i ple, va quedar obert per unes futures edicions de la UPEC, durant el hivern que permetrien una continuïtat i profunditat en els debats. He participat ja en tres edicions de la Universitat de estiu, i tot hi sent encara minoritaris, millora la participació i una minoria de la joventut per la que es pregunta Steiner, també hi era a la sala i també pensava i es preguntava. Era un espai amb possibilitat de pensar i debatre. Amb petits grans de sorra ha estat un setmana per mirar endavant.
Per acabar, avui vull agrair al estimat Pasqual Maragall les seves paraules de reconeixement a Ciutadans pel Canvi, durant la celebració del 30 Aniversari de CpC.
Ha reconegut que es un espai en que s’hi troba bé, i ha reconegut la nostra feina. Ha citat el començament de la meva relació amb ell, quan jo formava part a la Universitat de UP, Universitat Popular, la branca universitària de FSF, Força Socialista Federal, i varem estar apunt de fusionar-nos amb el seu grup el FOC, però forces que no volien aquest unió ho van impedir. Hauria estat un embrió de un partit socialista que avui celebraria 42 anys de historia enlloc de 30. Però des de el meu blog, vull donar les gràcies al Pasqual, per ser valedor precisament de una part de la historia de Catalunya que sense ell hauria quedat amagada. També vull agrair la seva generositat per constituir CpC, i per anar avui al aniversari, donant resposta ala personal invitació del President Montilla. Ha estat emocionant veure les abraçades al escenari, i també el record a tots els que ja no hi son ( Ernest Lluch, Raventós i tants altres) que varen lluitar en circumstancies molt difícils per el somni de la igualtat, la fraternitat i la llibertat.

També vull agrair al nou soci Joaquim Curbet, una agradable passejada per la Rambla i per la Llibreria Central en la que ens varem explicar un trosset de les nostres vides, i dels nostres desitjos de canvi. Un nou ciutadà pel Canvi, que ja te molta mili, i molta història però que em va retransmetre la pau i la bonhomia del que desitja acabar els seus dies “veient passejar els coloms per les taulades de la seva ciutat”. Us recomano el seu llibre “Vaig ser jo!”. Editor, edicions CCG es la seva editorial, familiar i amb un grafisme excel·lent. Ens va venir a conèixer a la Rambla carregat de llibres i de propostes polítiques per el primer document en el que va poder participar. Preparem un dinar a Girona, per el dia 22, amb amics i simpatitzants, però ja ha fet un blog de participació de les comarques gironines. Sempre li he agraït a Pasqual Maragall que al crear Ciutadans pel Canvi ens va donar la oportunitat de trobar-nos a persones que potser de altra manera no ens hauríem vist mai ni hauríem tingut la oportunitat de treballar junts. Com diu el Quim Curbet al final del seu llibre, “Amb el temps ens adonem que totes les coses importants tenen ànima..... i que igual que les formigues grataven la terra, i que les aranyes teixien fils, i que els ocells construïen nius, jo havia d’escriure les històries que vaig viure en aquell reculada època en què vaig ser jo”.
Com tots som nosaltres mateixos cada dia, m’has animat a escriure al blog, amb mes constància i a llegir els vostres. Som una xarxa de ciutadania i ens hem de donar la veu i escoltar-nos les paraules. Gracies per el coratge.

2008-05-12T14:43:00.000-07:00

Minha pàtria é minha infància:
Por isso vivo no exílio.
CACASO . poeta brasiler

Ha estat una setmana plena de records. La mort de Mercè Sala, amb la que haviem compartit els primers compromissos polítics dins de les comunitats cristianes a les Congres de Balmes, m'ha conmogut. No per esperada, ha estat menys sentida. No fa ni tres mesos que feiem plans per treballar i crear aliances dins de la Euroregió. Ella proposava fer-ho amb els Consells económics i socials del Sud de França, Aragó, Balears i València. Jo li proposava que fessim també contactes amb les asociacions ciutadanes que treballen en l'àmbit cívic-polític. Valenta com sempre, com la recordo als disset anys, parlava de cara i plantejava les seves propostes. valenta com sempre, ha afrontat la mort treballant fins l'ultim dia.
Ella m'ha fet pensar en el plans de canvi polític que haviem fet quan encara estavem inmerses dins de la dictadura mes crua. es clar que teniem por, però no ens ho deiem. Anavem a Montserrat, ens reuníem molt i ens empassavem la por. Allà varem descobrir el compromís cívic, com una forma de exercir l'amor per la vida, l'amor per canviar les condicions de vida. La dictadura i la misèria que ens envoltava, amb les barraques del Somorrostro i del Carmel, varen forjar el nostre perfil socialista i democràtic. Els càrrecs i el poder quedaven lluny, millor dit ni imaginables. De fet sempre va preferir mes fer feina que lluir-se. Tot i malalta, el divendres 11 de Gener encara va publicar un article al Periódico sobre "El tunel incert" en el que declarava que només hi haurà bona funcionalitat de l'obra de l'AVE i un bon servei de viatgers si travessa barcelona, ... però que per fer-ho s'ha de dialogar i pactar amb els ciutadans. Encara he trobat al informatiu del Ajuntament de Barcelona, del mes de Marça, una entrevista amb ella, en la que declarava que seria absurd fer passar l'AVE pel Vallès, ja que deixaria de connecatr les ciutats.
Ella tenia una web que espero no tanquin. www.mercesala.com
El condol al Carles i a la Carme, la germana metgessa, ja els hi vaig donar personalment. El record de la Mercè, el seu rigor i la seva empenta m' acompanyaràn el temps que tingui de vida.

Exemples com ella i com el de la metgessa de 84 que hem conegut aquesta setmana, per Informe semanal, que des de Addis Abeba, està operant les fistules vaginals-rectals que pateixen les dones al tenir els fills sense atenció, amb parts complicats i solitaris, i amb la complicació de les dones que han patit la mutilació de genitals quan eren petites, i ja tenen unes cicatrius anomales dels genitals amb mol poc espai per poder donar a llum. Que una metgessa als 84 anys encara té la força de operar cada dia, i formar a altres dones per fer d'infermeres i matronas, en uns territoris a on quasi no n'hi han. Una bona lliço pels que pensen que han de "liquidar" l'aportació dels metges i metgesses majors de 65 anys, que encara volien donar els seus serveis a la medicina pública.

2008-02-03T15:40:00.000-08:00

Davant dels aconteixements de la setmana del 28 de Gener al 1 de Febrer:
Publicat a la agenda de Ciutadans pel Canvi.

ACABEM AMB EL DOLOR INÚTIL

Comença la setmana amb la noticia de que la Audiencia provincial de Madrid arxiva definitivament les impostures, mentides i badomies, que la Comunitat de Madrid presidida per Esperança Aguirre i el seu conseller de sanitat Lamela, va dirigir contra el Dr Luis Montes, ex coordinador de urgències del Hospital Severo Ochoa de Leganés, a que falsament es van atribuir sedacions irregulars. El tribunal ordena restituir el bon nom del Dr Montes i retirar qualsevol al·lusió a mala pràctica mèdica. Ho volem fer des de aquestes modestes línees. Però el mal ja esta fet, i totes les persones han mort amb dolor en els últims tres anys, per culpa dels que van fer acusacions falses, i el sofriment dels seus familiars per veure’ls patir, es irreversible, ja no té marxa enrere. Com l’acomiadament encobert de 15 metges i metgesses, i de infermeres a qui no se’ls hi va renovar el contracte. Perquè tan sofriment? Perquè tan desprestigi de la Sanitat pública? Una primera explicació la dona el mateix Dr Montes. Un setmana després de la seva destitució i que es fes públic el cas a través dels mitjans de comunicació habituals del PP ( Cope, Mundo, etc) el govern de la Comunitat de Madrid va privatitzar l’hospital Puerta de Hierro, les cures pal·liatives de San Juan de Dios, i va anunciar la construcció de vuit hospitals públics amb gestió privada.
Els dirigents del PP com de costum miren cap a una altra banda quan son atrapats in fraganti. Intenten dir que ells no van acusar en fals i van parlar de assassinats en front de unes humanitàries cures pal·liatives de malalts terminals. Però per sort tenim hemeroteques, tenim vídeos, i tenim memòria. I volem recordar, per saber que hem de votar i a qui no hem de votar. Perquè durant quatre anys hem hagut de sentir les mentides sobre els autors del 11 M, i el dolor que les insidies van provocar a les víctimes que van sobreviure i als familiars de els 192 que van morir. Sobre el dolor de la pèrdua, hem viscut una legislatura en que una cavernícola oposició ha afegit dolor al dolor, manipulant a víctimes, contra govern democràticament electe, fent servir el terrorisme com instrument electoral, i atacant tot el que era català amb l’afany de captar vots de la resta de Espanya. Cada vegada que el seus dirigents obrien la boca només sabien insultar, i degradar la persona del president Zapatero. Dia rera dia, fins que ens feien venir basques.
Però malgrat tot, la crispació i l’angoixa que corria pels carrers de Madrid, encara no havia arribat dins la societat catalana. Però sembla que els generadors de dolor inútil no han acabat la feina. La societat catalana des de fa 25 anys ha aconseguit una convivència agradable entre les dues llengües oficials, i una immersió lingüística respectable per la llengua catalana, més vulnerable per la extinció, amb la riquesa afegida que els nostres nois noies acabaven l’ensenyament obligatori amb un raonable coneixement de dues llengües i esperem que ara de tres. Doncs ara noves mentides electorals volen fer créixer rancúnies a on hi havia respecte i integració. Serà veritat algun dia que qui sembra vents recollirà tempestats?
Ens pot estranyar que qui nomes vol el poder per posseir-lo i defensar els interessos econòmics propis i de algunes minories, faci servir el dolor sense cap escrúpol? No es estrany que intercanviem antics polítics que passen a consells de administració de Banca o de multinacionals (Rato- Aznar), i membres extraordinàriament enriquits de la empresa privada, que vol donar-nos lliçons de política.(Pizarro). Tants intercanvis entre algunes grans empreses i un Partit Polític, ens deia el ROTO ( no seran el mateix?). No ens estranya doncs no escoltar cap proposta política innovadora per part del PP. El conjunt de agressions, i desqualificacions està allunyant de forma greu a la ciutdania de la política.

Hem de allunyar la política que ha de organitzar la nostra convivència, del repartiment de càrrecs, i de fer servir als vots de la ciutadania com si els ciutadans fossin membres de un consell de administració que només espera que els hi reparteixin dividends. Però si els partits existents en els poders públics, com diu Miquel Caminal, “ viuen del Estat i pel Estat, s’haurà de tornar a inventar el partit polític com partit cívic, com formació política que sorgeix de la ciutadania i resideix en la ciutadania”.
Aquesta setmana rica en reflexions polítiques, també hem llegit a Joan Subirats, que ens diu que “avui dia la política no s’acaba en les institucions ni en els partits polítics” i com ens va dir a l’àgora de CpC, millor buscar la política real a les pàgines de societat, el que hi ha a les pàgines que es diuen de política es un altra cosa. Podríem dir que els partits i les institucions, son una condició necessària però no suficient per donar crèdit a la política i perquè aquesta serveixi per donar millors condicions de vida i treball i no incrementi amb dolor inútil el que ja arribarà de forma natural.

Per això ens ha agradat l’article de Mark Hertsgaard, que reflexionant sobre la renuncia de Gore a tornar-se a presentar a la presidència de Estats Units. “La lliçó que Gore sembla haver aprés de les seves derrotes a la Casa Blanca es que no n’hi ha prou amb exercir la presidència per propiciar un autèntic canvi, si es tenen en contra interessos poderosos....No n’hi ha prou amb ser president, ni amb ser persona integra. La única manera de derrotar al diner organitzat consisteix en estar al costat de la societat organitzada, de la majoria organitzada”. Podem negar que ha creat amb la seva campanya un element de pressió de base social i ciutadana? Aquest es el nostre repte com organització cívico- política. Respectant la presència institucional, crear condicions per la política dels canvis.

Carme Valls-Llobet

2008-02-03T15:37:00.000-08:00

BUCAREST.... HA VALGUT LA PENA
Carme Valls-Llobet ( Presidenta de Ciutadans pel Canvi i Fundació Catalunya Segle XXI)
Publicat al diari EL PUNT. dilluns 21 Gener 2008

Unes vuit-centes persones es van trobar al CCCB per fer un homenatge a Jordi Solé Tura que al visionar el documental “Bucarest”que ha fet el seu fill Albert Solé es va convertir en un anàlisi del que van sentir, pensar i patir els fills i filles dels que varem lluitar contra el franquisme.

A mesura que les presentacions de Pasqual Maragall, el conseller Saura i el president Montilla, glosaven la figura de lluitador, de bon company i de bona persona de Jordi Solé Tura, la emoció anava pujant de to, que es va anar fent mes intens quan l’Albert va expressar les dificultats que va tenir per fer-la durant dos anys, i com es va convertir en un viatge cap “a revisitar la seva infantesa, allà a on hi està tot”.

I de cop veient el documental totes les persones de la sala ens varem trobar transportats cap el propi passat, mentrestant, el mes joves, la tercera generació, els fills i filles dels que explicaven traços de la seva pròpia historia, descobrien també el perquè varen veure fer tantes hores de reunió als seus pares i mares, el perquè de tantes absències i tants silencis.

Emergia dins els nostres caps la cançó de Raimon sobre poema de Espriu “venim de un silenci molt trist i molt llarg”, i de fet un dels moments mes entranyables del documental va ser el diàleg entre Sergi Pàmies i Albert Solé, tots dos nascuts a la clandestinitat, i parlant dels silencis que van viure i els silencis que els hi van imposar. A mesura que avança el documental, constatem que es absolutament recomanable com a recuperació de la memòria històrica i del diàleg entre generacions.

Una pregunta planava durant tot el relat de la vida abans i després de la clandestinitat, ha valgut la pena no saber de on ets, no poder fer servir el propi cognom, els anys de empresonament i la por a ser detinguts? Se la fan de moltes maneres tots els entrevistats, però en certa manera en Semprún ho contesta per tots, val la pena perquè ha quedat la lluita per la democràcia, que ens va ajudar a ser demòcrates al mateix temps. Que hauria estat de nosaltres si haguéssim acceptat submisos la dictadura?.

La genialitat del Albert Solé no ha estat tan sols convertir una vida en un homenatge a una persona i una generació, sinó tenir el coratge de no amagar els detalls, les decepcions, els comentaris crítics contra els aparells dels partits stalinistes, i tractar la realitat del Alzheimer o l’accident vascular de la seva mare, amb una aproximació real absolutament grapant. Es necessitava coratge per expressar amb imatges sense concessions el que significa les malalties neurològiques degeneratives, “buscant la persona darrera el malalt” tal com ell va dir.

En Pasqual Maragall va dir al començar, que segur que en el futur trobaríem tractament o formes per prevenir la malaltia, però “a tu i a mi Jordi ja no ens arribarà”. Una petita rialla fruit de la angoixa col·lectiva va sonar per la sala. El reconeixement de les pròpies limitacions unides a la voluntat de trobar camins pel canvi, no se si les havien escoltat aquelles parets. I va acabar dient al Jordi amb mirada de complicitat “Venceremos”.

Doncs aquesta es la resposta. Aquestes persones que son capaces de acceptar una vida dedicada a fer un mon millor, amb el desig de guanyar-la per el fet de aconseguir uns resultats reals, es digui Constitució o Estatut, han fet de les seves vides una victòria sobre la misèria moral, mental i política a les que ens conduïa la dictadura. Amb elles moltes altres persones, van lluitar, van ser empresonats o van morir de forma anònima, però en la mesura de que ens van obrir els camins per aconseguir les llibertats democràtiques, les seves vides, les persones que hi ha al darrera dels malalts, han valgut la pena.

Malgrat el sofriment que va suposar per ell i la seva família viure a Bucarest, el trencament del silenci imposat per la dictadura, per radio pirenaica, que amb la veu del jove Solé Tura, obria un bri de llibertat en uns temps sense esperança. Per molts de nosaltres la lluita va valdre la pena, i encara ens ajuda a ser fidels als nostre orígens lluitant contra tota forma de exclusió, exclusió, intolerància, i discriminació.
(Per cert el documental Bucarest estarà al cinema a partir del dia 18. No s’ho perdin i vagin a veure’l amb els seus fills i filles).

2007-12-08T15:04:00.000-08:00

JUTGES I CIENTIFICS EN BUSCA DE LA MATEIXA VERITAT. I els polítics?

En Jorge Wagensberg publica un interesant article al Pais (8-12-07) analitzant el metode científic i jurídic per acostarse a la veritat, i assenyala les dificultats per acostar-se al anàlisi de la realitat, per la complexitat i diversitat de situacions. A propòsit de la presentació al món del canvi climàtic per part de grups de cientifics, assenyala la funció acusadora o de desprestigi de molts altres que no creuen aquesta alarma mundial o que es mouen per interessos no especificats.

Aquest es el repte que tenim tambè en política, encara que la majoria de opinions versades entorn al dret a decidir, dret que compartim, no deixen clar quina es la veritat que volen trobar, o si en realitat ens volen fer creuere la que ja tenen. Per sort m'he pogut passar els dies de pont rellegint a Hanna Arendt que sempre m'ajuda a comprendre, més que a justificar, i estic esperançada que l'época dels debats, i de les Agores de reflexió política ens faran avançar en la búsqueda de la veritat política. Diu ella que “ La polis es va formar entorn de l’àgora homèrica, el lloc de reunió i discussió dels homes lliures, a on lo pròpiament ‘polític’ es centrava a parlar de algun tema amb i cap els altres....un a força de convicció i persuasió que regeix sense violència ni coacció entre iguals i que ho decideix tot. La guerra i la violència associada a ella van ser excloses per complert del que era pròpiament polític....violentament es comportava la polis com un tot enfront de altres estats o ciutats-estat, però precisament en aquets moments es comportava, segons els mateixos grecs, ‘apolíticament’” La política es generava entorn del debat i la guerra i la violència eren considerades apolítiques, perquè una guerra no es pot fer sense ordres ni obediència, ni deixant les decisions al criteri de les conviccions, els grecs pensaven que les guerres pertanyien a un àmbit no-polític. Podem suposar si pensarien que les actuals comtesses electorals son també apolítiques, al ser mes guerres a on tot s’hi val que feina per expressar les pròpies conviccions?.
Tanmateix la construcció de lo polític no es basava en el talent de la oratòria o de la capacitat per argumentar, sinó l’aportació de la pluralitat de visions sobre un mateix tema, que es capaç de enriquir a tots i totes la visió de conjunt. Per pensar la política, també en paraules de Hanna Arendt hem de arribar a entendre i comprendre el món real “ Si es veritat que una cosa tant en el món de lo históric-polític com en el de lo sensible només es real quan es mostra i es percebuda des de totes les seves facetes, aleshores serà sempre necessària una pluralitat de persones o pobles i una pluralitat de punts de vista per fer possible la realitat i garantir la seva persistència....Quan més pobles hi hagi en el món vinculats entre ells de una o altra manera, més mon es formarà entre ells i més ric serà el món. Quants més punts de vista hi hagi en un poble, des de els que mirar un món que acull i ens suporta a tots per igual, més important i oberta serà la nació”.
I com sembla que per fer programes polítics electorals el PSOE s'ha posat a convocar pensadors, hem pogut llegir a la premsa dues afirmacions que saludo efusivament:
Jeremy Rifkin,especialista en el canvi de model energètic, va animar a continuar explorant energies alternatives, i a oblidar les centrals nuclears que a banda el perill que suposen, tenen els dies comptes per el dèficit de urani al 2030. El futur es la energia renovable amagatzemada al hidrogen com fa anys que saben tots els enginyers joves i en concret Joan Orus que va fer el perimer cotxe mogut per energia solar de Catalunya.
Per altra banda George Lakoff, neurolinguista, va expresar que la diversitat es la força del nostre pais, i va afegir que no solsament els partits han de lluitar per canviar el model de societat, sino que les plataformes socials i civiques s'han de implicar en la defensa del model progresista.
Els reptes que s'ens obren davant de una campanya electoral que quasi ha començat es analitzar els arguments i obrir debats ciutadans. No es cert que tots els polítics son iguals. Ho acostuma a dir qui no té cap idea diferent i nomes vol conservar els seus privilegis.

2007-11-11T15:52:00.000-08:00

ARTICLE QUE VA APAREIXER AL DIARI EL PUBLICO, el dimarts 16 de Octubre

CONLLEVAR O COMPRENDER

“No buscar nada con la imposición y esperarlo todo de la asociación”. Valentí Almirall

Han pasado ciento veinte años de estas palabras y más de cien años del epistolario-Maragall- Unamuno, que concluía que lo mejor era no tratar de convencerse unos a otros, sino tan sólo conllevarse y mantener una relación educada. Hemos pasado por una guerra civil, por una dictadura y hemos vivido años de democracia, en los que hemos tenido ocasión de conocernos, viajar, compartir estudios, votar leyes que otorgan nuevos derechos a la ciudadanía, y establecer lazos de amistad y familiares entre ciudadanas de diferentes autonomías. Pero aún ahora el nieto del poeta, Pasqual Maragall, se pregunta si la animadversión de algunas personas hacia Catalunya, o hacia España, se trata de una incapacidad para comprender, de una imposibilidad de convencer o de las dos cosas a la vez.

Para comprender hemos de analizar los orígenes de las ideas, y de los símbolos, construidos muchas veces durante los periodos de la dictadura. La unidad patria ha ido muy unida al pensamiento único, que predica en el fondo la exclusión de los diferentes, entendiendo como “normales” a los que ostentan el poder y son homogéneamente iguales. El pensamiento único nunca ha tenido en cuenta la diversidad, ni la pluralidad de personas que viven y trabajan en nuestras sociedades, no quiere ni saber ni ver que existen las diferencias, y bajo diversas formas de soberanía decide que una determinada parte posee la verdad y representa al todo.

¿Qué nos hace crecer más como seres humanos libres, priorizar la tierra o priorizar las personas? ¿Qué nos permite ampliar más nuestras mentes y nuestros corazones, excluir o abrazar?.Las heridas de guerra, la violencia y los enemigos irreconciliables nacen del “amor exclusivo y excluyente “ a los territorios, no del amor y de la amistad a las personas. Quien prioriza la tierra necesita enemigos, quien prioriza las personas, sabe que la vida es corta y las necesidades muchas, y necesita sobre todo de alianzas para resolverlas. Los nacionalismos excluyentes, creen en su miopía, que sólo ellos representan a su país. Todo lo que empequeñece al ser humano le hace perder agudeza en sus sentidos. No ven la diversidad, no aprecian que somos por suerte diferentes. Confunden en su interior la verdad absoluta inexistente, con su parcial y pequeña verdad. Con la pequeñez a cuestas no es difícil entender que de vez en cuando les traicione el inconsciente y crean ver lobos donde tan sólo hay árboles y ovejas. Creo que algo así le debió ocurrir a la Sra. Esperanza Aguirre, cuando afirmó que “lamentaba que una empresa se marchara de la Comunidad de Madrid, porque abandonaba el territorio nacional”.Aunque corregida después la frase, por el más políticamente correcto “territorio regional”, pasará a la antología de frases célebres en este ruedo ibérico, que a veces parece nuestra España.

Para mí nunca ha sido incompatible defender mi propia lengua, mi propia cultura y al mismo tiempo entenderme con las personas de otras lenguas y culturas. Lo he considerado siempre una riqueza. Un autogobierno fuerte también permite acercarse a las necesidades de la población gobernada y por lo tanto mejorar su calidad de vida, su educación su sanidad y su medio ambiente porque se conocen mejor las necesidades y prioridades de cada territorio. La autonomía personal y política, y el autogobierno profundo de las propias necesidades, rompe con las jerarquías impuestas pero permite el gobierno compartido en plena libertad. La asociación sin imposición de la que nos hablaba hace años Valentí Almirall.

El federalismo, no olvidemos que FEDE significa pacto o alianza, representa una forma de organizar la convivencia de los pueblos, responsable, madura, razonada y progresista, aunque sea en nuestro país, donde algunas persona poco informadas, piensan que federalismo es separación en lugar de alianza. Existen múltiples modelos de organización federalista en el mundo, y podemos pensar y decidir cual es la más favorable y conveniente para las necesidades de nuestro ruedo ibérico. Desde luego no es buena la exclusión de cualquier actividad catalana, vasca, gallega o andaluza como ajena al “territorio nacional” como tampoco lo es a mí entender, pretender la independencia de algunos de los pueblos y naciones.

Por que en primer lugar nadie nos ha demostrado todavía las ventajas que un pueblo “independiente” tiene en pleno Siglo XXI, ni que avances su pondría para cada uno de los ciudadanos y ciudadanas, ni que beneficios podríamos realmente obtener. Es cierto que se han de mejorar los pactos y las alianzas, y que todo autogobierno fuerte ha de establecer los vínculos entre competencias y las formas de financiación de los servicios que llegan a la ciudadanía, pero al mismo tiempo debe construir la necesaria coordinación estatal de los organismos federales que permiten mejorar las relaciones mutuas, sin empeorarlas, ni agredirlas.

El federalismo da respuesta a la complejidad de nuestra democracia y a la pluralidad de nuestros pueblos, ya que es capaz de conseguir la UNIDAD en los objetivos de convivencia, respetando la DIVERSIDAD de los componentes de una nación. Es en palabras del excelente discurso inaugural del ICSP, que hizo el profesor Ramón Máiz, “El estado constitucional sin soberano, que ejerciendo un PROFUNDO AUTOGOBIERNO, es capaz también de ejercer un GOBIERNO COMPARTIDO.”. Creo que si comprendemos más, podremos superar la conllevancia, y construir caminos de respeto, con el objetivo de la convivencia en libertad, igualdad y autogobierno.

Carme Valls-Llobet. Presidenta de Ciutadans pel Canvi y Fundació Catalunya Segle XXI.

2007-11-11T15:36:00.000-08:00

EL LENT DESPERTAR DE LA CIUTADANIA ACTIVA.

Setmana del 5 al 11 de Novembre:
Canvis qualitatius en el terreny de la salut de les dones i en la politica catalana i federal. Fa dies que no he pogut escriure donat que hem aconseguit fer una Xarxa de associacions per la democràcia participativa i el federalisme amb associcions que representen mes de 10.000 persones de tot l'estat espanyol des de Ciutadans pel Canvi.
El dimarts dia 6 va sortir al Pais la proposta de moratoria per no aplicar encara la vacuna del Papilomavirus humà a les nenes de 9 a 11 anys, fins que s'hagi investigat en col·lectius de nenes els seus efectes secundaris i fins que la seva aplicació no s'integri a la cartera de serveis integrals. Per veure declaració conjunta de epidemiolegs i investigadores del CAPS. Cliqueu a : WWW. caps.pangea. org En aquets moments ja hi han mes de 1300 signatures.
En el terreny politic
Setmana dura per el President Montilla i Zapatero per raons ben diferents. Un han donat la cara i l' avis a les politiques e inversions del govern a Catalunya. Hi vaig estar present al dinar del Premi Blanquerna a Javier Perez Royo i la gent es va quedar amb boca oberta. L'altre ha hagut de defensar al president Aznar a la Cumbre Ibero Latinoamericana. Llàstima peró el Rei no ha estat a la seva alçada. Per veure la posició de alguns membres de Ciutadans pel Canvi sobre el teme de infraestructures que ha posat de manifest la interrupció de les vies sud de rodalies, cliqueu a WWW. pelcanvi.org
Adjuntaré articles meus que han sortit a Premsa durant el passat mes.
Es comença a veure un cert increment del interes de la gent per els problemes que l'envolten. 1.300 signatures per demanr una moratoria per una vacuna, era impensable fa dos anys.`Serà veritat que hi ha ciutdania activa en trànsit?

2007-09-10T18:08:00.000-07:00

VOSTÈS JA HO ENTENDRAN

Es dificil escriure les sensacions de un estiu ple de debats reals, virtuals i també imaginaris, recuperant el temps perdut i posant-nos al dia dels llibres que havia reservat. Com he de escriure cada mes al butlleti de Ciutadans, més l'agenda setmanal, remeto a qui li pugui interessar a consultar la pàgina web de Ciutadans pel Canvi. www.pelcanvi.org
Ja que estem davant de un nou debat més simbólic que real, permeteu-me que defineixi que es per mi Catalunya: LA PATRIA DE LA LLIBERTAT I DE LA EQUITAT. Per mi ho ha estat i m'agradaria que ho fos per tothom que hi viu.
PER DESCOMPTAT LA CASA RESPECTUOSA I CALIDA DE TOTELS DONES I ELS HOMES QUE HI VIUEN I TREBALLEN.

Tal com es titula la petita reflexió de Claudio Magris (Edicions de 1984), VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ, convido als lectors a entendrem per sota i per sobre les linees escrites de matinada.Com diu la/el protagonista:"perquè ja el veia tornar adolorat però fort a la vida, ignorant el no-res, encara capaç de serenitat, potser fins i tot de felicitat".

La serenitat es el que desitjo a totes les dones i homes que viuen i treballen a Catalunya en el día de la Diada, i crec que entre tots i totes, i sense excloure a ningú també trobarem el camí de la vida i de la felicitat.
Carme Valls-Llobet

2007-06-24T15:06:00.000-07:00

DESPRES DE LES MUNICIPALS...LA DEMOCRÀCIA DELIBERATIVA.

La nova constitució dels ajuntaments democràtics a tot l'Estat espanyol, obre l'espai per poder treballar la participació real de la ciutadanía en l'espai públic, per fer-ho es tan necessaria la presencia de ciutadans i ciutdanes que vulguin exercir el compromís cívic, com la voluntat dels mateixos governs municipals per obrir espais a la participació.
M'han semblat molt interessants els articles del Prof. José Vidal-Beneyto al PAIS, els dos últims dissabtes. En especial el del día 23, "Más allá del voto" en el qué reflexiona sobre la informació superficial i esbiaxada de que disposen els electors per seleccionar els candidats imposats per els partits. per aixó demana recuperar la deliberació com a dimensió capital del exercici electoral, i també com a forma de implicar la ciutadanía a la democràcia.
Aquest serà un dels principals objectius de Ciutadans pel Canvi, després de la seva Convenció el proper dissabte i de fet ja estat la metodologia emprada per prendre les seves decisions. En tot cas es una metodologia que hem de extendre a tots els nivells de les institucions i de les empreses. Com a formula per tornar a tenir persones pensant i decidint. S'acaba el periode de la ciutadania com a corretja de transmissió i comença la de ciutadnia protagonista. O aixi ho desitjo.

2007-05-29T15:59:00.000-07:00

CANVIS TOTALS A TARRAGONA I PINEDA, PERO GUANYA L'ABSTENCIO, I ES DUPLICA EL VOT EN BLANC.
Despres de treballar a fons durant la campanya a les municipals, amb les propostes per la Participació ciutadana, que varem aprovar a ciutadans pel Canvi, he de felicitar a les plataformes de Pineda i de Tarragona, per els seu esforç i per les complicitats que han sabut establir emb els liders de les seves candidatures. Xavier Amor de Pineda, que ha guanyat amb majoria absoluta a una ciutat amb anys de govern de CiU, i Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona, han estat dels pocs alcaldes que han incorporat als seus programes i en la forma de crear-los, el procés de participació de ciutadana. Avui llegim al Pais, les declaracions drel que serà nou alacalde Tarragona que diu textualment quan respón a la pregunta de que notarà el ciutadà amb el nou alcalde. "Més transparència, més realisme, i més participació. Volem accelerar la elecció del defensor del ciutadà que avui no existeix; crearem els consells de districte i un reglament de participació. Que els ciutadans puguin participar de forma habitual en la presa de decisions col·lectives, i no solsament cada quatre anys. Segurament aixó faria baixar la abstenció".
Doncs estic totalement de acord. No es pot esperar que la gent respongui quan no es pot fer responsable i coparticipar de les decisions que es prenen. El debat sobre la abstenció i el creixement de posicions xenófobes, son els dos fets mes preocupants. Els mes de 80000 catalans i catalanes que van exercir el compromís cívic de mocràtic de anar a votar, votant en blanc perque no trobaven alternativa que els convenci, son un exemple del alt nivell democràtic de la nostra ciutadania. les meves felicitacions a totes i tots, i als que s'han atrevit avui mateix a tots els diaris a enviar el perque de la seva posició. Demanaré a Ciutadans pel Canvi si poden posar les cartes al director a la seva Web. Ara queden els nous reptes que desde CpC defensem des de fa mes de 8 anys: Nova Llei Electoral, amb llistes el més obertes possibles i primaries per elegir candidats. Ara que ha acabat la que hauria de ser la festa de la democràcia, comença la feina diaria i quotidiana PER LA DEMOCRÀCIA.

2007-04-29T13:03:00.000-07:00

MANIFESTACIO DE MES DE UN MILIO DE PERSONES PER LA LAICITAT A TURQUIA.
Crec que Turquia es una dels pocs paisos del mon, en que el govern progressista i laic va ser imposat per acció del exercit. Kemal Ataturk, va ser el fundador de la Turrquia moderna, i van poder entrar les dones a la Universitat. Per aixó podem saludar avui la manifestació com un intent de la ciutadania mes progressita per parar els intents del govern islamista, de que es perdessin els drets de ciutadania aconseguits, al mantenir una estat laic, que deixava les manifestacions religioses a la vida i creences personals, sense que puguin intervenir a la vida pública.
Podrem pensar que en el futur, defensarà un milió de persones, el dret de organitzar-nos tenint en compte la nostres diversitats, i poguent exercir la nostra solidaritat. Podrem aconseguir que la ciutadania vegi la politica, com l'art de organitzar la vida i la convivència amb els valors de la democràcia, de la llibertat i de la ètica? Hem de incloure el debat i els pensament en la vida quotidiana, de les nostres associacions, i dels notres centres de treball i civics. No ens ha de espantar ser critics i que es torni a fer el debat del que es una part important de la POLITICA. Hem lluitat per un Estatut que es molt millor que el que teniem, i reconeix molts mes drets per la ciutadania. L'hem aprovat i es el que volem, que no ens el toquin. Pero vivim dins de Espanya i Europa, i no podem renunciar a crear llaços federals, malgrat necessitem anys de aliances i de pedagogia. El President Maragall amb visió de futur, ens va ensenyar un camì que ja sabiem i sabem ple de dificultats. Però amb la mirada posada cap Europa, hem de treballar aqui des de els pobles i ciutats i tots els ciutadans i ciutadanes hem de demostrar amb la natural diversitat el nostre compromís cívic. Les eleccions municipals son una manera de demostrar el nostre compromis amb l'entorn inmediat. `Dificil tambè ho tenia la Segolene Royal i mireu a on ha arribat. Us convido a seguir la seva campanya www.segoleneroyal2007.net

2007-04-22T15:44:00.000-07:00

VISCA, VISCA, VISCA, 85% DE PARTICIPACIO CIUTADANA A LES ELECCIONS FRANCESAS.

Visca el trencament amb els mal auguris, que deien que la ciutadania, era egoista o passava de tot. Sembla que hem començat a parlar de Politica, i que els debats de la Segolene Royal, propers i directes, han aconseguit recuperar per el Partit Socialista francés, la confiança del electorat perdut. reconec que el Bayrou ha fet tambè una gran campnay i m'agradria com ha dit el Rocard que es poguessin entendre a la segona volta. Crec que s'ha obert un camí de esperança, i que torna a existir un discurs social i democràtic fort.
Coincidint amb aquest dia tant especial, a Italia tambè hi han hagut aconteixements molt importants. El grup La Margarita (centre esquerra), s'ha reunit a Roma, amb la assistencia del President Pasqual Maragall, per acordar la fusió amb els Democrates de esquerra (DI) . Aquets s'han reunit a Florencia amb la Assistencia de Raimon Obiols. Els dos grups han fet l'aposta per unificarse en un sol grup el PARTIT DEMOCRATA, que es un dels grans objectius de Romano Prodi, entre els dos grups sumarian més de un milló de militants. El nou Partit democrata es formalitzaria la primavera del 2008.

La fragmentació dels partits de esquerres era un mal tan endemic a Italia, que havia permes el govern de dretes durant els ultims anys. Les noves formules de treballar a França, Italia i les que ja hem posat en pràctica de forma incipient a Catalunya i potser en el futur a Espanya demostren que El SUD TAMBE EXISTEIX, com diria en Joan Manel Serrat, i que potser podrem trobar noves formules per sumar en el centre esquerra i per posar en practica de veritat les utopies de sempre: La lluita contra les desigualtats i la pràctica de una democracia real. DEMOCRATA ES UNA PARAULA QUE COMPROMET PER ELLA MATEIXA, ha dit el Piero Fassino, secretari del DI. LA DEMOCRACIA REAL ES LA QUE ESTÀ EN PERILL EN LA NOSTRA ÈPOCA.

2007-04-01T14:04:00.000-07:00

LA MALA SETMANA DE LA POLITICA I DELS FEMINISMES.

Aquest mes de març que semblava iniciar com si de una primavera avançada es tractés, i amb el treball continuat per fer propostes constructives per estimular la participació ciutadana a la vida política, tal com son les que Ciutadans pel Canvi ha proposat per les eleccions municipals( www.pelcanvi.org), ha tingut una mala setmana final.
En la vida política cada proposta feta amb frivolitat, amb crispació, amb desqualificaciones, o amb sectarisme, la pagarem tots junts amb una més gran abstenció. La proposta de el secretari de organització de ERC, quasi posant a subasta publica el càrrec de president de la Generalitat, i llençant a les escombraries, la feina seriosa que ha fet el conjunt del govern de Entesa, ha dinamitat el debat del desenvolupament del estatut, i ha fet fer el ridicul a Catalunya davant la resta de Espanya. Només hi va faltar la pugna sobiranista de CiU, al Parlament, apartant-se de la centralitat de la vida política catalana.
No presentar una postura consensuada amb el nostre Estatut, facilita al màxim els pals a la roda del seu desenvolupament, i la manca de respecte a les propies insiticucions i a la vida democrática, que tants sofriments va costar aconseguir, allunya a la ciutadanía de la vida política i augmenta la confusió dels homes i dones de bona voluntat que volien posar en práctica el seu compromís cívic.
Com confusió es la que ha creat en el món de les dones, l'éxit de un llibre de una expresentadora de la TV pública alemanya(E Herman) que defensa la tornada de la dona a casa, rebutja la emancipació de ladona i fa una crida a que tingui cura de la familia, amb la excusa, de que aixis s'allunyen de la seva feminitat "del principi d'Eva". El que no sap aquesta señora, que no ha predicat amb l'exemple, perque escriu llibres i els promociona, "treballant fora de casa" es que només està fent la feina bruta als cicles económics, que quan falta ma de obra més barata i sumisa, criden a les dones a treballar "per la patria o per les familia", i quan s'inicien cicles en que creix l'atur o el treball precari, s'utilitzen argumentaris mentiders i plens de falacies, per fer creure a les dones de bona voluntat que els homes no estan preparats per les tasques doméstiques, i les han de fer elles per les que estan"naturalment preparades".
Per sort DesiréeNick ha escrit uncontrareplica "Eva go home" en el que desfà el argumentari, i la convida a quedar-se a casa i callada, en lloc de acceptar convidades de la extrema dreta austríaca.
Desitjo que els aires de la Setmana Santa, convidin a la reflexió, a tothom, polítics, i politiques, homes i dones feministes que defensen els drets de les dones a la igualtat de oportunitats, i que el nou trimestre ens permeti exercir els drets de ciutadania amb uns politics al govern i a la oposició, que madurin les seves propostes i les posin en pràctica de una manera responsable. "Catalanisme responsable i ferm" Montilla dixit. Que aixi sia.

2007-03-08T15:28:00.000-08:00

Avui dia 8 de Març, no puc deixar de pensar el que suposaria que la politica pugues estar repreasentada per mes dones en els llocs de decisió. No crec que la onda de crispació de la política espanyola, i el odi i la violencia que està generant el PP, INTIMI-DANT a tota la població ja que es vol introduir en el pensament més íntim de cada persona, per fer creixer l venjança enlloc de la justicia, es pugui promoure des de una mirada de dones. Conscient que poden haver-hi dones de tots els colors polítics, en general la guerra per destruir, no per defensar-se ha estat tradicionalment cosa de homes. les dones han estat mes allunyades de la politica, espai reservat al sexe masculi, i han de trobar la manera de apropar-si que no seran elas atributs o estereotips patrircals de la proximitat, o de la cura..... que son els espais ovulars a on han estat tancades i que les ha expulsat del espi public com diu Daniel Innerarity al Pais de avui, pg 15.
Felicitem l'article de Irene Boada al Periodico, "Benvinguda la igualtat" en el que reclama que el feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació.
Copio aqui l'apunt del apunt de la agenda setmanal de Ciutadans pel canvi:
La setmana propera es dedicarà a col·lectivament a la reflexió sobre la situació de les dones en relació a les condicions de vida i treball, del tradicional 8 de Març, dia de la dona de treballadora, hem passat a anomenar-lo DIA DE LES DONES, ja que totes les dones treballen dins i fora de les seves cases. Però fer visibles els problemes durant una setmana, no resol la situació de fons. Les dones tenen encara molts espais en els que la seva presencia es més anecdòtica encara, que decisiva. El denominat”sostre de vidre” limita la seva promoció pública i la visibilitat de les seves propostes o de les seves obres en el camp de la ciència, de la política o de la creativitat. Les dificultats per existir col·lectivament en qualsevol dels trets del poder: capacitat de ordenar, autoritat, prestigi i privilegi, estan presents, des de el mon local fins el mes alt nivell de les institucions i de les empreses privades. En aquest aspecte tot el mon necessita un canvi. Des de la nostra associació volem obrir un Seminari de reflexió i una Àgora de debat sobre la Participació de les dones a la vida política. (Si estàs interessada a participar-hi envia la teva adreça postal o electrònica).
En paraules de la professora de la UAB Mª Jesus Izquierdo, “Més que fer intents de trobar espais per la participació política de les dones, son les dones les que haurem de obrir el món a la participació” i a la radicalitat democràtica.
Carme Valls Llobet

2007-02-17T16:21:00.000-08:00

"LOS FACHAS MALISTAS"
Potser ens semblava que la crispació política només existia a la capital madrilenya estimulades per alguns mitjans radiofonics i premsa, però una article del profesor i amic Jose Antonio Gonzalez casanovas, editat a EL PAIS del 15 de febrer,"ETA y PP la pareja suicida", ben repetit pe rla cadena episcopla, a donat lloc a que es plantegi una querella contra el profesor per part del PP. Li demanen que rectifiqui i ell alega" No he cambiado porque la historia, por desgracia, ha aumentado mis razones al progresar la injusticia y retroceder la moral democrática. La bilis que mi antiguo alumno pide que expulse de mí la vengo expulsando desde hace seis años, pero no tan sólo la mía, sino la de millones de ciudadanos que se la han tenido que tragar a cada acto maligno o malicioso de ese fachismo malista que hoy tiene secuestrado al PP, incluido su presidente catalán". Realment, veient la crispació que amb calumnies i mentides ha creat el PP ha tot l'estat espanyol, des de el 11M, no es de extranyar que vulguin extendre-la cap a un lloc a on encara manteniem un cert respecte i tolerancia. Encara que el debat al prlament de ahir, sense debat idees, nomes expresant "vergonyes", fa allunyar a la gent del debat politic, simplement perque no hi ha tal debat sino tan sols, desqualificacions, per part del PP i CiU. La ciutadania pensa ... !una altre vegada no per favor.! Vull mostrar des de aquest blog la meva solidaritat amb el Jose Antonio Gonzalez Casanova, i la meva admiració per plantejar de forma clara i valenta el que molta gent estem pensat des de fa molt temps. No es poden vantar de democrates i lliberals els que tenen ja tots els records de corrupció urbanística, i tenen per objectiu que despres de ells... nomes quedi terra cremada. Desitjem que la ciutadania pugui tornar a donar qualitat a la nostra democracia a les urnes.

2007-02-11T11:46:00.000-08:00

Setmana de vergonya amb la recusació del catedràtic Perez Tremps i de solidaritat amb la seva persona per part de 45 professors i catedràtics de Dret Constitucional. A on la Nebrera hi veu una escletxa "juridica" per atacar l'estatut català. Tots ho hem dit pero cal repetri-ho, qui no va guanyar dins el poder legislatiu, preten manipular el que ha der ser un dels eixos del Estat de Dret. Coninuen vomitan rencor, i odi els senyores i les senyores de la guerra.Amb el cinisme afegit del Aznar que reconeix que no havien armes de destrucció massiva. Molts ho saviem, ell no?
Per aixó em sembla tan significatiu la historia que ens explica avui EL PAIS, "Dos mujeres sin odio". S'explica com durant un any i mig la senyora Esperança Chaos ha estat cuidad per la seva consogra viuda de un comandant de l'exercit ( Jose Maria Herrero) assasinat per ETA. Potser els exemples vitals, facin allunyar els odis i els rencors, en tot cas la POLITICA, ha de servir per organitzar la VIDA, no per estimular la mort. Les persones que prefereixen la venjança a la justicia, ens allunyen de la convivència ciutadna.
No podrien ser bombes de fum perque no parlem de la corrupció de Andratx, de Monga a Canaries o de Tierra Mitica amb deu empreses fantasma??
Cap treva per UNA VIDA SENSE CORRUPTES NI MENTIDERS.

2007-02-04T04:35:00.000-08:00

EL LABERINTO DEL FAUNO
Aquesta es la situació, està dins de un laberint, de molts ciutadans i ciutadanes que observen amb estupefacció les portades desl diaris de avui. Una suposada manifestació contra ETA, es converteix per vergonya de tots, en una manifestació contra el Govern que ha de enfrontar-se amb tothom unit al darrerar contra el terrorisme. Bravo a les forsces del mal introduides fins al inconscient més profond.
Ahir vaig veure la pel·licula del Guillermo del Toro,que us recomano, impactant, dura, tendra, i real com devia ser la vida mateixa dels post quaranta... millor dit com es ja la vida que estan provocant els senyors i senyores del guerra, que s'ens manifesten de formes diverses, trencant treves, o manipulant manifestacions. Com diu Guillermo del Toro, "el fascismo es un monstruo muy real, comparable al que se esconde en el Laberinto. El fascismo te consume palmo a palmo, no tiene que ser fisícamente, pero sí espiritualmente. El fascismo es, en algún sentido, la muerte del alma, como algo que te forzara a hacer elecciones terribles y dejara una marca indeleble en lo más profundo de quienes vivena través de él".
L'odi, el rencor, la venjança i la violencia només porten a la destrucció personal i a la destrucció de la convivència. Que els senyors i senyoes de la guerra, es facin responsables dels enfronatments i de la profonda divisió que estan creant a la societat espanyola.
Cap treva per la pau deiem la setmana pasada, a la plaça de sant Jaume al costat de les dones de Ahostak, i cap treva demana el bisbe Ricardo Blazquez des de el Pais Basc. Davant de la tristessa, de gent reduint un problema politic greu, a uns insults com la manca de collons o la covardia, només ens queda la necessaria xarxa ciutadana cap a la sentasesa i la solidaritat, i treballar dia a dia per retornar les vies democràtiques per la resolució de conflictes. Aquesta setmana pasada que raons de feina he estat amb contacte amb dones i homes de Reus, Tortosa, Tarragona, Valls, Jaén, Granada, i Pineda, us puc ben dir que la ciutadania de cada dia, no es tan manipulable com alguns senyors de la guerra encara es pensen. Les urnes parlaran, pero hem de treballar per fer visibles la veu dels que no volem CAP TIPUS DE VIOLENCIA.

2006-12-06T15:49:00.000-08:00

que dificil han estat els tres ultims mesos amb eleccions autonomiques i un intens treball a ciutadans pel canvi i a la Fundació Catalunya Segle XXI. Pero la feina que faig a les dues organitzacions ja té una web per ser comunicada i seguint el savi consell del amic Eugeni Prieto, voldria deixar constancia de altres fets significatius de aquesta nova vida de ciutadana que va a peu o amb bus a tot arreu.
Tres noticies que per mi han estat molt emocionants. Tres amigues, lluitadores per la democracia des de fa anys, hem publicat un llibre durante el mes de Novembre del 2006.
PEPA SALA, "Punt i coma a les esquerdes". Edicions maikalili.Com ella diu "tinc 58 anys i sóc mare, àvia i dona lliure. també sóc advocatessa, mediadora i escric del que sento i penso". Ha estat al taller de escriptura del Ateneu i el va presentar dillluns dia 4. va ser molt emocionant i un retrobament de velles amigues.
CARME MAS. "Dolors Monserdà. La voluntat d'escriure." Arola editors,dins la col·lecció de dones, génere i feminisme que dirigieiz la professora i vicerectora Montserrat Duch. ( que aquest any també ha publicat Dones publiques).
I jo mateixa que he tret aquest mes "Mujeres Invisibles", edicion de bolsillo de Plaza i Janes que va ser presentat el dia 10.
Quatre dones, amb vides compromeses, entrelligades, amb familia peró amb la preservació de la propia identidat i del compromís ciutadà. Son totes elles ciutadanes pel canvi, encara que nomes la Carme Mas i jo estem afil·liades, pero hem estat dones que hem escrit amb l'ordinador a la falda, com la Virginia Wolff deia de les dones invisibles per la literatura.
Dones savies, dones valentes, i dones compromeses. No saben el que es perden els que no les valoren , no hi parlen, o no les tenen en compte. Farem com les xineses de la edat mitja que escrivien missatges sota els pots de té. Nosaltres ja hem pogut dir-nos el que pensem dins de un llibre. Avancem encara que a molts encara els hi agradaria veurè-n's només a la cuina.

2006-08-26T04:29:00.000-07:00

Ahir 25 d'Agost, a la trobada a Vilopriu, organitzada per Nou Cicle, es van donar dos fets diferents de altres trobades i crec que significatius. Per la banda més anecdoctica, una vintena de Ciutadans pel Canvi es van mobilitzar des de tot catalunya, del Prat, de Badalona, Barcelona, San Cugat, Manresa, Cerdanya, i varem poguer parlar molr ja que el temps no ens va acompanyar. Com a continguts, voldria remarcar que el Candidat Montilla, va fer un elogi de la feina feta per Ciutadans pel canvi i ens va convidar a construir el futur i que per altra banda en Pasqual Maragall va resaltar la necessitat de formar una grup parlamentari propi a nivell del Congrés de Diputatas i va reiterar la seva voluntat de continuar construint l'espai de la Euroregió i de la relació Europa amb la Mediterrania.
Bona sintonia i el catalanisme polític i social reforçats.
Crec que s'equivoquen els que es creuen representar exclusivament el catalanisme. El catalanisme, o sigui la societat catalana, estava representada ahir a Vilopriu. No es el naixement qui ens dona la identitat sino la nostra voluntat de adscripció. Recomano el llibre Identitat de Zygmunt Bauman. Ja no ens ho creiem que "son catalans i catalanes els que viuen i treballen a Catalunya???. Promet ser una tardor de profundització amb la nsotra vida col·lectiva.

2006-08-23T14:58:00.000-07:00

CIUTADANIA PELS CANVIS

Aquest es el nou nom amb que ens ha definit el MH Pasqual Maragall, encapçalant el missatge que ha dirigit al nostre moviment, que va néixer per impulsar la seva arribada a President de la Generalitat, però que ha incorporat el seu llegat polític, i el vol continuar impulsant. Ell com nosaltres creu que encara hi ha molts reptes a assolir, i molts canvis a fer per una democràcia rica i plena a la nostra societat, i per l’establiment de aliances i xarxes federals entre tots el pobles de Espanya i Europa. Ens agraeix la feina feta des de que fa vuit anys li varem demanar que tornes de Roma a vertebrar una proposta catalanista, progressista i no excloent. Ens anima a continuar amb activitat creixent com a moviment polític, estimulant la participació ciutadana a la política dins la societat catalana, espanyola i europea, i a mantenir-nos també dins de les institucions, en la mesura dels acords polítics que vulguem establir. Ens convida a treballar amb ell amb la mirada posada cap a Europa, i defensant la presencia de Catalunya dins un món cada vegada més globalitzat. Li agraïm les seves propostes i el seu encoratjament perquè també nosaltres sentim satisfacció per la gran feina feta per el seu govern només amb tres anys, tant en la duplicació de les inversions de pressupostos en politiques socials, com l’assoliment del Nou estatut de autonomia de Catalunya edificat amb les propostes de tots els ciutadans i ciutadanes que hi varem voler participar.
Però també ens varem proposar objectius per estimular la radicalitat democràtica, acostant la ciutadania a la vida política, fent-li retrobar la seva dimensió política, no solsament votant cada quatre anys, sinó exercint els drets de ciutadania inclosos els nous ciutadans que han vingut a viure i treballar entre nosaltres. Acostar els ciutadans a la política i al compromís cívic es un objectiu absolutament democràtic i necessari, més ara en que creix l’abstencionisme electoral. La dimensió política de cada ser humà es una riquesa que ha de ser explorada. Només els no-democrates, creuen que la ciutadania s’ha de dedicar només a la seva feina quotidiana i no participar en la vida pública. Nosaltres creiem que els homes i dones han de ser protagonistes de l’àgora política però que manquen encara molts canvis dins la cultura democràtica de les institucions, i dels ciutadans, per tal d’aproximar la política a les persones, per tal de fer-la més transparent i permetre la participació efectiva de la gent en l’organització de la nostra vida col•lectiva. Aquest canvi cultural necessita organitzacions politiques com la nostra, a la vegada cíviques i que no han defugit la presència institucional, encara que no sigui la seva prioritat. La nostra raresa, el fet de que no ens volem convertir en un partit polític, ja que creiem que els existents representen abastament la pluralitat de la societat catalana, és justament la prova que intentem anticipar una cultura política encara inèdita, més efectivament democràtica, més oberta, que permeti establir ponts més gratificants de la ciutadania amb els governants i que a la vegada participi en las lleis a fer i col•labori a fer-les complir. Les formes de participació ciutadana del Segle XXI, han de ser diferents que les del segle XIX. Explorar noves relacions respectuoses i de col•laboració entre un moviment polític i un Partit organitzat es també un canvi en les noves formes de fer política , però en la seva activitat central Ciutadans pel Canvi vol continuar contribuint, amb fórmules diverses i imaginatives, a construir l’espai del socialisme, i del progressisme a Catalunya, obert, transversal, no-dogmàtic, catalanista, federalista i europeista.
Carme Valls Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi.
www.pelcanvi.org

2006-08-23T14:48:00.000-07:00

Ha estat un llarg silenci de dos mesos, practicament des de que vaig agafar la responsabilitat de presidir Ciutdans pel Canvi, abans del Referendum per el Nou estatut de Catalunya. Porbablement podré escriure poc en el blog, pero us recomano participeu en els debats interns de Ciutadans pel CANVI, www. pelcanvi.org si sou socis o sòcies o que us en feu si hi voleu participar.
Vala dir que el estiu ha servit per aprofondir quin ha de ser el futur del nostre moviment politic, i per llegir al Slavoj Zizek, feina que s'ha de fer en calma.per ell " la creencia lejos de ser algo íntimo y puramente mental se materializa siempre en nuestra actividad social efectiva".(El sublime objeto de la ideología). Probablement abans de creure amb la ciutadania, vaig "fer" de ciutadana si recordo la meva implicació inicial ja en les lluites per la democracia a la Facultat de Medicina. No em cal "creure" en la ciutadania per ja ho soc. I des de el blog hi anirè aprofondint. Adjunto un artcile que em va publicar el diari el PUNT, el 6 de Agost.

2006-06-04T14:42:00.000-07:00

xfebrer.blogspot.com

2006-06-04T12:21:00.000-07:00

4 Juny 2006

Aquesta setmana vaig poder assistir al debat sobre l'Estatut que va organitzar la Plataforma de Ciutadans pel Canvi del Prat de Llobregat. Amb representants de CiU, ERC, ICV (Dolors Camats) i jo mateixa. Molt interes dels mes de 70 persones que omplien la sala, i un debat ric. Totohom va coincidir en que el Nou Estatut era un avenç, ni que fos ede pardal, com va dir el representant de ERC. Tothom li va dir, que perque no volia votar SI, si ho considerem un avenç per catalunya. El PP no va venir malgrat ser convidat. Felicitacions al pau Rosell i al Rafa Martin, president i coordinador de la Plataforma del Prat.
Molt bons els resultats de la enquesta de la Vanguardia de avui. Comença una setmana de debats. Caldrà concienciar a tots els ciutdans i ciutadanes que ara la decisió sobre la nostra llei Marc, la que ha de fer possible una millor convivència entre nosaltres, tota la pluralitat de la nostra població i amb els reste de pobles de espanya i Europa, està a les seves mans.
Si voleu trobar resultats de la nostra Convenció i del Nou estatut, entreu a la web de Ciutdans pel Canvi. www.pelcanvi.org

2006-05-28T10:59:00.000-07:00

DISCURS CLOENDA DE LA CONVENCIÓ.
Carme Valls i Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi

MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y HONORABLE CONSELLER DE JUSTICIA.

En primer lloc voldria saludar a totes les Plataformes de Ciutadans pel Canvi, i en especial la Plataforma de Sant Cugat que junt amb la oficina de la Rambla, i tot l’equip de voluntaris i voluntàries, ha fet possible que fos realitat una altre vegada una Convenció de Ciutadans, la setena. Agraïm la feina feta i la participació de tots els socis i sòcies i de tots els simpatitzants en la presentació de propostes i constatem una vegada mes lo enriquidor de la pràctica de la democràcia, i en concret en aquesta convenció dels tallers d’escenaris de futur, per la gran quantitat de idees que s’han proposat i per la riquesa del debat.
En segon lloc voldria saludar als representants dels grups polítics que avui ens acompanyen, agraint la seva presencia i el respecte amb que han tractat sempre les nostres convencions en que com ja saben donem només la veu a als ciutadans i ciutadanes que ens acompanyen.
En tercer lloc voldria agrair en nom dels 17 membres de la permanent i dels 7 de la delegada, les mostres d’afecte i consideració que hem rebut per els canvis estatutaris que hem fet i agrair també des de aquí la constant i excel•lent feina feta per tots els membres de la anterior delegada i de la permanent. El nostre moviment es relativament jove però ja en podem fer una certa historia.

Ens varem començar a trobar al voltant de taules i manifestos, des de 1998 per demanar una canvi a Catalunya i per aconseguir que el MH PM tornes de Roma i es presentés a les eleccions per la Presidència de la Generalitat, i ens varem organitzar com a moviment cívic polític al final de 1999.
En els nostres objectius i en els nostres estatuts teníem clara la proposta de que el MH Pasqual Maragall arribés a President de la Generalitat, i que les politiques publiques del nou govern lluitessin contra les desigualtats i contra tota forma de exclusió. Va costar però ho hem aconseguit. Volíem promoure canvis en les formes de fer política, amb mes transparència i més participació i amb unes formes de fer política que donessin compte dels seus resultats i de les seves inversions. Ha costat, però també ho hem aconseguit. El Nou Estatut de Autonomia es va començar a edificar amb les propostes de tots els ciutadans i ciutadanes que hi varem voler participar. El nou reglament del parlament exigeix la participació ciutadana i de les entitats a totes les lleis que s’han de aprovar prèviament a la constitució de la ponència. Amb dos anys l’impuls a la participació en la legislació no ha estat sols una promesa electoral sinó que és una realitat.

Estem satisfetes i satisfets de la feina feta. . En primer lloc perquè la experiència dins la vida institucional, treballant per primera vegada en coalició dins del Parlament de Catalunya amb el PSC, englobats en el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi, ha demostrat un treball eficaç i lleial, de ciutadans independents, tant en l’exercici de la oposició parlamentaria, fins l’any 2003, com en les tasques de donar suport al govern catalanista i d’esquerres, tant des de el Parlament com dels membres de Cpc que han tingut responsabilitats de govern. En segon lloc perquè tots els membres de les plataformes de ciutadans han desenvolupat tasques de informació i han obert espais de diàleg a tots els territoris i sectors de Catalunya, estimulant la participació ciutadana en especial amb la campanya de Pressupostos Participats, i amb l’Antena Ciutadana i l’Observatori Permanent que han fet una gran treball per acostar la ciutadania a les tasques de govern i per avaluar-les, i des de fa dos anys està establint ponts i aliances amb ciutadanes i ciutadans de altres llocs de Espanya, i organitzacions ciutadanes, com el grup NO NOS RESIGNAMOS de Madrid, el grup ALDAKETA del País Basc, els Valencians pel Canvi, Andalusia per la democràcia, Ciutadania per la Democràcia de les Illes Canàries, i els grups “Po la Esquerda” i Fundación Iniciativas de Galícia.

Però també ens varem proposar objectius per estimular la radicalitat democràtica, acostant la ciutadania a la vida política i fent que la ciutadania pugui trobar la seva dimensió política, no solsament votant cada quatre anys, sinó exercint el dret a la participació, i a desenvolupar el compromís cívic a tots els ciutadans i ciutadanes, inclosos els nous ciutadans que han vingut a viure i treballar entre nosaltres. Acostar els ciutadans a la política i al compromís cívic es un objectiu absolutament democràtic i necessari. Com diu Zyzek “la política i la democràcia son sinònims: l’objectiu bàsic de la política antidemocràtica sempre i per definició es i ha estat la despolitització, es a dir, la demanda incondicional de que “les coses retornin al seu camí normal” per lo que cada individu ha de fer la seva tasca particular” i no preocupar-se de res mes. Votar cada quatre anys i “oblidar-se” de la cosa pública. Aixó voldria la dreta però ens hi oposem i ens hi oposarem.
. La dimensió política de cada ser humà es una riquesa que ha de ser explorada. Només els antidemocràtics, creuen que la ciutadania s’ha de dedicar només a la seva feina quotidiana i no participar en la vida pública. Nosaltres creiem que els homes i dones han de ser protagonistes de l’àgora política.

Us Agraïm, MH Pasqual Maragall que ens hàgiu permès convertir-nos en una pedra a la sabata de la radicalitat democràtica i ho agraïm perquè ara tenim veu i espai per demanar la participació activa de la ciutadania a la vida política. En especial ho agraïm les dones, per les que ens consta, us heu implicat explícitament contra la seva discriminació. De fet i sense imposar quotes i gracies a les votacions de tots els companys i companyes, som la primera organització cívica i política en que la presidenta, secretaria i portaveu son dones. Hem creat un espai de creativitat democràtica en que hi han col•laborat tots els ciutadans pel Canvi, però que vos heu permès i heu estimulat.

Te sentit en aquets moments politics un moviment cívic-polític com el nostre?
PERQUÈ HEM DE CONTINUAR EL MOVIMENT DE CIUTADANS I CIUTADANES PEL CANVI? Per nosaltres te molt sentit, perquè l’exercici ple de la democràcia no depèn solsament del canvi de persones sinó de modificar la participació i el protagonisme de la ciutadania.

Quins canvis encara son necessaris per crear condicions per el compromís cívic?

• Canvis en la forma de entendre el paper de la ciutadania. La convivència humana ha adoptat formes molt diverses a través de la historia, però la democràcia encara imperfecta, aposta per l’existència de ciutadans que no siguin servils, ni mesells, sinó per convertir a la ciutadania en protagonista de la seva història. Individus lliures, que gaudeixen de la seva llibertat i que no dominen ni abusen dels altres. Aquest es per mi el significat del civisme, no tant una moderna urbanitat, sinó la defensa dels propis drets sense destruir el del conciutadà que tens al costat, per poder viure en pau i creativament en comunitat. Avui i en el debat previ, tots els participants a la Convenció, ens heu omplert de propostes concretes per fer-ho possible, us ho agraïm, i us animem a que expliqueu la nostra metodologia de treball perqué més ciutadans s’associïn al nostre moviment i poder fer realitat la convivència creativa i en pau. Volem un sistema polític que permeti la participació de tots els ciutadans i ciutadanes en la responsabilitat política i en la defensa de la qualitat de la seva vida, i la del seu entorn. La política la fem per VIURE I CONVIURE. Hem superat, la època en que ens matàvem per les idees, i crec que hem de superar també la dels insults grollers i maliciosos. Qui més crida e insulta es el que menys raó té. Exigir que es torni a la qualitat democràtica també en les paraules i en la veracitat de les afirmacions es també un exigència de la ciutadania demòcrata cap als politics.
• Canvis en la forma de fer les lleis i compromís ciutadà per fer-les complir. Els que ens volen fer creure que sense lleis viuríem millor, i que titllen de intervencionista qualsevol llei, tenen un concepte arnat de llibertat, i volen tornar a la llei dels més fort. Es neguen a voler donar drets a la ciutadania els que ja tenen privilegis. Nosaltres creiem que les lleis garanteixen i reforcen la llibertat de les persones. La absència de lleis no ens fa més lliures, el que fa es que predomini la llei de la selva i la del més fort econòmica o socialment. Ja existeixen imposicions arbitraries que venen de la mateixa naturalesa ( accidents, inundacions, etc) o altres formes de opressió organitzades per els mateixos essers humans uns contra els altres, que interfereixen la convivència: la acció de les màfies organitzades, la coerció física, l’assetjament sexual, la violència contra les dones, les vexacions físiques, econòmiques, i culturals de la condició de emigrants i refugiats; l’assetjament moral i la manipulació encoberta de les informacions que provenen de alguns mitjans de comunicació. Per nosaltres totes les posicions dominants son il•legítimes, ja que partim de la idea de que totes les persones som iguals i ens mereixem un respecte. A on hi ha formes de dominació, no hi ha llibertat, i necessitem donar-nos lleis precisament per poder VIURE EN LLIBERTAT, i com a ciutadania responsable hem de ajudar a fer-les complir.
• Canvis en les formes de participació política ciutadana. Volem que la ciutadania conegui els seus drets i les seves responsabilitats, i els pugui exercir amb llibertat i eficàcia. Aquets dreta que es poden resumir en els drets a ser informats de forma veraç i els drets a prendre part en les decisions, s’han vist plenament desplegats en el Títol I del Nou estatut del que ens sentim molt orgullosos de poder referendar. El Nou Estatut obre camins clars per la participació, facilita les iniciatives legislatives populars, i ens permet formules ciutadanes per dir la nostra a nivells municipals, nacionals i estatals. Com deia aquest matí el Professor Joan Botella, hem de fer visibles que l’Estatut es una Llei per resoldre problemes de la vida quotidiana, no només una bandera partidista.
• Canvis en la cultura de les organitzacions. Creiem que al mateix temps que estem perfeccionant la organització democràtica i àgil de les nostres institucions, la ciutadania també s’ha de organitzar de forma que s’allunyi de estructures centralistes i poc democràtiques. Es molt important, treballar la cultura deliberativa dins les organitzacions, encara que inicialment sembli que s’alenteix el procés de decisió. Quan els debats son precipitats, i es propugna la cultura assembleària, s’allunya a la majoria de la presa de decisions. Les formules assembleàries son menys democràtiques, que les deliberatives i en els treballs dins de les Comissions ciutadanes que volem impulsar, haurem desenvolupar una nova cultura de la participació i una pedagogia específica de la participació ciutadana. Les primeres experiències de les Aules ciutadanes ens confirmen l’èxit de la proposta. Crec que en aquest terreny hem de fer una aposta clara, per desenvolupar a fons, prototips i experiències de l’Agora Digital. La ciutadania haurà de entrenar-se a participar i prendre decisions de forma diferent que en el passat, de forma més àgil, més profunda i també a vegades mes immediata. Es un fet molt significatiu a analitzar les recents convocatòries de joves mitjançant SMS per protestar pacíficament per les condicions de habitatge el mateix dia i hora a diversos llocs d’Espanya. Des de Ciutadans pel Canvi respectant el legítim Dret a la Protesta, volem treballar totes les formes del Dret a la Proposta.

• Canvis en la resolució de conflictes, amb la mediació. Allunyats ja de la violència com a forma de resoldre conflictes, moltes organitzacions i entre elles la nostra ha de realitzar esforços i accions per no amagar els conflictes sota la catifa sinó posar-los sobre la taula i abordar-los. El conflicte sinó es deixa enquistar, pot ser el ciment de la cohesió social. Per una banda s’ha de posar de manifest la voluntat d’aprofundir en la comprensió dels conflictes, visibilitzant les necessitats ( explicites i implícites) de totes les parts implicades, però per altra banda s’ha de tenir especial cura en les diferencies de mentalitat o sensibilitat o de formació; de tal manera que la recerca de solucions intenti trobar, a través de la comunicació i amb una certa dosis de creativitat, una solució que es pugui assumir per totes les parts i que doni resposta a algunes de les seves necessitats profundes. En realitat la cultura de la resolució de conflictes mitjançant la mediació es una cultura en procés de naixement que haurem de explorar, exercitar i formar als nostres socis, sòcies i simpatitzants dins les aules ciutadanes.

Aquest son els canvis que volem impulsar i per el que necessitem un moviment àgil i fort dels nous ciutadans i ciutadanes de la polis, individualitats “dionisíacament despertes” (P Sloterdijk)i solidaries, capaces de aguantar el dolor, el sofriment, les desqualificacions i el treball dur, perquè estimem la vida, i el que desitgem es establir espais de CONVIVÊNCIA que no defugin les veritats invisibles, i que no amaguin els conflictes.

Creiem que el Nou Estatut de Autonomía inicia l’establiment de les condicions per exercir el Compromís cívic i la convivència ciutadana. Ens dona les condicions, com han mostrat els ponents de la convenció, per la convivència entre generacions, amb el propi entorn, i amb els pobles de Espanya i Europa. CpC diu SI al estatut, perquè situa el nostre país en el nivell d’autogovern més alt de tota la seva història, incrementa i millora el sistema de finançament, però sobretot valorem molt especialment la inclusió d’un Títol específic de Drets i Deures, que posa al ciutadà al centre mateix del nostre sistema polític i institucional.
Ciutadans pel Canvi diu SI Convençut al NOU ESTATUT per què es un avenç del nostra autogovern i creiem molt oportú haver-lo impulsat ara, després de anys de no desenvolupar-lo perquè sense una nova financiació no serà possible portar a terme polítiques públiques socials eficients.

Ciutadans pel Canvi diu SI al govern catalanista i d’esquerres perquè defensa les polítiques socials per lluitar contra desigualtats i contra exclusió.

Ciutadans pel Canvi constata que el Estatut de Autonomia de Catalunya impulsat per la decisió del MH PM, ha provocat ja un nou debat a tot l’Estat espanyol i ha creat les bases per desenvolupar la Espanya de les Autonomies cap a formes mes federals. CpC diu SI a la Convivència i a la aliança amb els pobles de Espanya i Europa, i es reafirma en l’impuls de una Xarxa de ciutadania per la democràcia en tot l’estat Espanyol, federalista i defensora dels drets de ciutadania.

Ciutadans pel Canvi, vol agrair-vos Molt Honorable Sr Pasqual Maragall, la vostra tenacitat i el vostre coratge, sense recular en el camí recorregut, ple de obstacles i de entrebancs, perquè estem garantint el treball de un govern catalanista i d’esquerres, i perquè ens heu donat la NOVA LLEI MARC QUE HA DE ENFORTIR LES BASES DE LA NOSTRA CONVIVÈNCIA. Ciutadans pel Canvi va néixer amb la intenció de portar-vos a la Presidència de la Generalitat. Estem orgullosos de haver-ho fet i ho tornaríem a fer. Heu estat valent i tenaç per lluitar contra els elements contraris que per terra, mar i aire han atacat al govern, i per portar endavant politiques socials, politiques nacionals i polítiques de transparència i participació democràtica. A nosaltres com al Jose Antonio Gonzalez Casanova “també ens caieu bé” perquè sou un home honest, convençut de les seves propostes, “que no canvia de jaqueta, que sap negociar i no mercadeja, i que anteposa els interessos de país als interessos electoralistes”. Respectant naturalment la vostra decisió, si ens necessiteu, estarem al vostre costat, i donades les intervencions de membres de la Convenció, el debat sobre el futur serà fet a la Coordinadora del mes de Juliol.

A Ciutadans pel Canvi ens definim com a CATALANISTES ( en el sentit de una catalanitat no excloent de Valentí Almirall), partidaris de POLITIQUES SOCIALS QUE LLUITIN PER L’EQUITAT, impulsors de un FEDERALISME PLURINACIONAL, i partidaris de aprofundir totes les fórmules de la democràcia.

Per acabar i en resum, Ciutadans pel Canvi, vol continuar treballant obrint espais de debats i informació per acostar les decisions polítiques i les lleis, com ho es el Nou Estatut, a la ciutadania, desenvolupant noves formes de participació com ho son els Pressupostos Participats i les Àgores digitals ciutadanes, i lluitant per desenvolupar les Lleis garants dels Drets i Deures de Ciutadania i els drets dels nous ciutadans,i les politiques publiques contra les desigualtats i les exclusions.,com el dret a vot, dels nous ciutadans que viuen i treballen a Catalunya. Compto amb totes i tots vosaltres i compto a vos, Molt H Sr Pasqual Maragall.
Res mes i moltes gràcies.

2006-05-28T10:45:00.000-07:00

Diumenge 28 Maig.

Ahir es va celebrar a Sant Cugat La setena Convenció de Ciutadans pel Canvi, i la primera que tinc l'honor de presidir. Els resultats de les ponències i dels debats sobre la Convivència entre generacions, amb l'entorn, i entre pobles el podreu trobar a la nostra página web www.pelcanvi.org
La Platforma de Sant Cugat va fer un treball excel·lent i varem aconseguir en circunstancies dificils un alt grau de participació dels més de 200 assistents. Com sempre es confirma la gran creativitat que es desenvolupa en les processos de democràcia deliberativa. Hem decidit continuar en aquest camí. El Molt Honorable President de la Generalitat, ens va fer l'honor de venir i ens va fer una discurs sentit i planer, que la premsa d'avui recull com emotiu i que va reafirmar la necessitat de concentrar tots els esforços en la aprovació del referendum, i que després escoltaría a tothom al PSC i a Ciutadans pel Canvi, per prendre les seves decisions futures.
Adjunto el discurs que vaig llegir duranta la Convenció i recordo que avui es el dia Internacional dedicat a la salut de les Dones. Enguany hem concentrat el treball durant les Jornades Feministes que es celebraran el proper 2,3 i 4 de Juny a les Llars Mundet de Barcelona.

2006-05-14T12:02:00.000-07:00

Benvolguts i benvolgudes:
Quasi un mes sense escriure al blog, després de les intenses hores viscudes a la Comissió constitucional al Congrés i al Senat. Varem viure la gran qualitat dels debats i els posicionaments dels diputats i senadors del PSOE, com veureu en un article que adjunto.
També he pogut constatar per la trobada de autors del llibre "Hacia una españa plural, social y federal" celbrat a Madrid el dia 21 de Abril, que la salut federal està augmentant entre molts pobles de espanya i que ja podem comptar per milers els nombre de federalistes que volen establir noves formes de aliança.

CPC ja te una nova delegada des de el dia 22 de Abril: Plural, en territori, gènere, sectors i generacions.
David Aaron alcalde de Callus, Carme carretero diputada per Girona, Carme Mas, educació, tarragona, Antoni Comin diputat per barcelona, David Elvira Economista de Salut, Antoni Martinez, coordinador de la platforma de juristes i Carme Valls, diputada i metgessa. Hem començat a treballar amb entusiasme, sabent que ha estat una setmanA dificil, per el greu error de ERC, de votar no al estatut. Pero
hem decidit apostar clarament per demostrar a la Ciutadanía el GRAN AVENÇ que suposa per els ciutadans i ciutadanes de Catalunya el NOU ESTATUT. Us convido a visitar la web de Cpc i participar a la nostra convenció. L'ESTATUT DE LA CONVIVENCIA. www.pelcanvi.org
Fins aviat. Us esperem a la Convenció.
Carme Valls-Llobet

2006-04-17T04:53:00.000-07:00

ESTATUT AL SENAT.
El dia 24 ens trobem al Senat la Comissió Constitucional. Recta final si la posició de ERC no ho endarrereix. Confio en el bon saber del Carles Bonet. M'agrada la opinió de Joan Manuel Serrat al Pais del 15 de Abril, pgs 35, respecte l'estatut.
"Estoy a favor de mis conciudadnos, de la opinión mayoritaria de mi pueblo. El Estatuto es un camino de DIÁLOGO, RESPETO Y TOERENCIA. Además es lo más normal que un Gobierno autonómico busque nuevas vías y las presente al Gobierno central"

MANUELA DE MADRE a la Vanguardia pgs 16 i 17 del Diumenge 16 de Abril. Declara que ARA ES EL MOMENT DE CUMPLIR EL NOSTRE PACTE AMB LA CIUTADANIA, i donar compliment amb els objectius de govern establerts al Pacte del Tinell.Declara a fravor de Maragall com afutur candidat del PSC. "Tenim el candidat mes valorat i més estimat". Hi estic d'acord.

EL TSJC anula la ultima reestructuracióo del govern de Jordi Pujol. Tenia raó el MH Pasqual Margall, quan va dir que el nomenament del Mas com a conseller en cap era com a minim alegal. les irrgularitats son manifestes i ho podeu veure el PAIS pg 23 del Dissabte 15 de Abril. Ens felicitem per la transperencia de la nova etapa.

2006-04-01T12:17:00.000-08:00

1 ABRIL 2006
INICIA DE FORMA EMOCIONANT LA CAMPANYA DEL ESTATUt.
UN RECORD PER L'ERNEST LLUCH. Li hauria agradat veure aquest dia, i va lluitar molt per veure'l. recordo que l'ultima vegada que el vaig veure viu, entrant a la radio, i després de comentar-li que tenia molt bon humor per continuar debats i tertulies, em va dir: CAL TENIR MOLTA PACIENCIA PER FER PEDAGOGOIA.
Aqui estem. Despres de les mentides que ha vessat el PP a tot espanya, caldrà molta paciencia per fer entendre a la resta d'espanya que hem treballat per un Estatut que sigui un punt de trobada i una gran abraçada amb tots els altres ciutadans i ciutadanes de la resta de Espanya.
Ahir ho deia ANTONI PUIGVERD a LA VANGUARDIA comentant lo complicat i barroc que podia suposar l'Estatut pero que ben acabat: "CUANDO SE DA UNA RESPUESTA INTELIGENTE A UN PROBLEMA COMPLEJO HAY QUE APLAUDIR. GUSTE MÁS O MENOS, HAY QUE APLAUDIR QUE LOS POLÍTICOS, EN LUGAR DE ROMPER LA VAJILLA, ENCUENTREN LA MANERA DE RENOVARLA".

FELICITO TAMBE DE TOT DE COR L'ESFORÇ I LA DEDICACIÓ DE LES FORCES DE POLICIA DEL ESTAT, que ha permes la continua acció de desmantallament de xarxas mafiosas a tot Espanya, des de Castelldefels, fins la corrupció urbanística detectada al Ajuntament de Málaga. La corrupció no ve de fa pocs dies, ni les mafies tampoc, pero sembla que des de fa un any s'està notanat de que algu des de l'estat hi està llutant amb totes les forces, i ens agrada que el futur per el nostres fills i filles sigui més lliure, menys corrupte i més segur. GRACIES A TOTES I TOTS ELS QUE HO FAN POSSIBLE. I GRACIES A JOSE LUIS RODRIGUEZ ZAPATERO, per el suport que està a aquest gtran canvi que estem fen a Espanya. Em començo a sentir molt orgullosa de ser catalana, espanyola, europea i ciutadana del món, sempre en canvi constant.

2006-03-30T12:41:00.000-08:00

2006-03-30T12:16:00.000-08:00

30-III-2006
AVUI HEM APROVAT L'ESTATUT AL CONGRES DELS DIPUTATS!!!!!!!!!!!
Un bon Estatut, el millor posible, i amb un 82,5% del contingut aprovat el dia 30 de Setembre al Parlament de Catalunya.
Ha estat emocionant, pero hem escoltat un discurs molt dur i agressiu per part del Rajoy (PP) que amenaçava amb tots els mals si s'aprovava, pero en canvi, reia ell i tota la bancada popular mentrestant es votava nominalment. Si tanta pot feia de que reien?? i perque avui Pique que es Senador, i podia estar a la bancada dels riallers ha estat tota la estona a la tribuna del piblic, totalment serios i sense cap somriure.No hem liquidat la Espanya Constitucional, pero hem fet un avanç cap a l'Espanya real.
El M.H. President Pasqual Maragall ha fet un discurs molt emotiu a la recepció final, recordant el llarg camí i felicitant també al presdient Pujol que ha acompanyat a la delegació tota la estaona i ha estat també a la recepció final.
Alegria, abraçadaes, i els Srs Lopez Garrido, Jauregui, Carmen Alborch, i Rubalcaba prenent la copa amb nosaltres i felicitats per tothom.

2006-03-19T04:30:00.000-08:00

EL TERRITORIO NACIONAL O EL RUEDO IBÉRICO
Carme Valls Llobet
Articulo de la revista Iniciativa socialista. Invierno 2005

Si cada lector o lectora tuviera que responder a la pregunta: ¿Para Usted que es más importante, las personas o la tierra? Quizás tendría un momento de vacilación, pero acabaría respondiendo una de estas respuestas: Las personas; las personas y la tierra; o las personas no son nada sino defiende sus raíces territoriales. No es difícil saber que contestaríamos los socialistas. Seguramente las dos primeras opciones. Además cada uno de nosotros y nosotras tiene en su interior un conjunto de raíces que se confunden también en una nebulosa en la que se entremezcla el país o la ciudad en que ha nacido, el estado compartido voluntariamente o no, el continente o los estados más cercanos con los que se relaciona (Europa para nosotros) y el conjunto de planeta si nos dedicamos a mirar las estrellas durante una noche serena.

¿Cual es nuestro territorio nacional? Es una obviedad afirmar que todos los seres humanos hemos nacido en un territorio, y es cierto también que la lucha por conseguir la propiedad sobre la tierra y considerar enemigo a toda persona o pueblo que potencialmente o realmente dispute esta propiedad, ha estado en la base de todas las luchas tribales desde el neolítico superior, y de todas las guerras pasadas, presentes y futuras.

Pero la evolución de los seres humanos desde las hordas tribales hasta las sociedades que han conseguido que sus miembros lleguen a la categoría de personas, plantea nuevas reflexiones. Somos más y mejor personas si pertenecemos a un único territorio que excluye a los demás? O somos personas precisamente porque dentro de cada uno o una, tenemos la capacidad de pertenecer a la vez a varias comunidades territoriales, igual que podemos establecer a la vez alianzas con diversas organizaciones ciudadanas y pertenecer a la vez a varias entidades culturales, sociales o recreativas?
¿Qué nos hace crecer más como seres humanos libres, priorizar la tierra o priorizar las personas? ¿Qué nos hace ampliar más nuestra mente y nuestros corazones, excluir o abrazar?.

Los límites de los territorios, o sea las fronteras, se han constituido a través de guerras, y han sido siempre las relaciones de poder militarizadas las que han puesto puertas al campo, o han dispersado pueblos o etnias entre fronteras diferentes ( un ejemplo actual lo tenemos en el pueblo kurdo).Las naciones que “han ganado” las guerras a los demás se creen propietarios en exclusiva de los territorios y defensores de la unidad patria, como valor único independiente que no tiene en cuenta ninguna otra diversidad. La Unidad patria ha ido muy unida al pensamiento único, que predica en el fondo la exclusión de los diferentes, entendiendo como “normales” a los que ostentan el poder.

Las heridas de guerra y los enemigos irreconciliables nacen del “amor exclusivo y excluyente “ a los territorios, no del amor y de la amistad a las personas. Quien prioriza la tierra necesita enemigos, quien prioriza las personas, sabe que la vida es corta y las necesidades muchas, y necesita sobre todo de alianzas para resolverlas.

Los nacionalismos excluyentes, creen en su miopía, que sólo ellos representan a su país. Todo lo que empequeñece al ser humano le hace perder agudeza en sus sentidos. No ven la diversidad, no aprecian que somos por suerte diferentes. Confunden en su interior la verdad absoluta inexistente, con su parcial y pequeña verdad. Con la pequeñez a cuestas no es difícil entender que de vez en cuando les traicione el inconsciente y crean ver lobos donde tan sólo hay árboles y ovejas. Creo que algo así le debió ocurrir a la Sra. Esperanza Aguirre, cuando afirmó que “lamentaba que una empresa se marchara de la Comunidad de Madrid, porque abandonaba el territorio nacional”.Aunque corregida después la frase, por el más políticamente correcto “territorio regional”, pasará a la antología de frases célebres en este ruedo ibérico, que a veces parece nuestra España.

A cualquier movimiento de las diferencias, incluso las que nacen del libre mercado, antes promovido, se suceden las embestidas, los pateos, los insultos, las descalificaciones y las amenazas. Todo vale menos dialogar, hablar, o penar todos juntos como nos aliamos y que pactamos para resolver las dificultades.
El mismo día en que la Presidenta de la Comunidad de Madrid tuviera su lapsus linguae (Freud ya nos explicó que son pequeñas ventanas al inconsciente), aparecía un artículo de mi estimado amigo, Juan Jose Lopez Burniol en El País, titulado el “Nacionalismo español” que detallaba los condicionantes que han alimentado hasta ahora los inconscientes de muchos nacionalistas “centrales” disfrazados de patriotas y de otros tantos nacionalistas “periféricos”.

Porqué al final mientras hablan de amor a la propia tierra y a la propia patria, o sea en muchos casos amor a la propiedad de “su” tierra, acaban negándose a la creación de riqueza, al progreso, al bañase tecnológico e incluso a libre mercado. Se acaban negando al progreso de las personas.

Pero no nos engañemos querer la tierra por encima de los hombres y mujeres que la habitan, confunde y esconde la defensa de la propiedad aunque se improductiva y no desarrolle nada. Es una de las posiciones defendidas habitualmente por las derechas. Las posiciones de las izquierdas socialistas, no han priorizado los territorios nacionales por encima de las personas, y para mí es seguro que no se puede ser a la vez socialista y nacionalista excluyente, aunque si es posibles ser socialista y a la vez catalanista, vasquista, gallego, o andaluz. Sin embargo es perfectamente posible ser nacionalista y defender posiciones de derecha y antisocialistas. Los territorios nacionales por encima de las personas. Debajo del debate sobre las identidades y los territorios se ocultan las desigualdades de clase social, de género o las territoriales. Por desgracia muchas veces el debate sobre las esencias o sobre las identidades oculta estas desigualdades bajo una capa de cemento y las hace invisibles.

Una segunda reflexión sería sobre la tercera respuesta. “las personas no son nada sino defienden sus raíces territoriales”. Aquí existen dos afirmaciones como mínimo dudosas. No ser nada, sino defiendes tus raíces, es una afirmación que utilizan algunos elementos nacionalistas radicales, que pretenden que el ser humano se basa fundamentalmente en su lugar de nacimiento. ¿Las personas nacen o se hacen? Para algunos sólo se es “algo” unido a los miembros del pueblo que te vio nacer, pero la misma vida actual les demuestra que a lo largo de los años, han trabajado, han conocido e incluso han amado han personas que viven a muchos kilómetros de distancia. Por qué considerarlos enemigos? Mejor dicho, como es posible considerar enemigos a otros seres humanos, por las humillaciones, o las vejaciones que sus antepasados pudieron infringir a nuestro pueblo?

En el mismo momento en que se ataca a una persona, o a un pueblo por su pertenencia a una etnia determinada, o por unas determinadas culpas que sus ancestros cometieron, se crea una barrera que impide la comunicación. Pero no sólo la impide, sino que la complica tan terriblemente, que los argumentos, no se conocen ni se discuten, porque incluso da miedo sentarse a hablar en una misma mesa o compartir reuniones abiertas y sin complejos defensivos. Se leen titulares de artículos de prensa que se siente directamente como golpes en la boca del estómago. Difícil convivencia entre naciones y autonomías la que debe convivir con el ansia de algunos nacionalistas españoles que se creen representantes absolutos de un patria, y que miran de reojo cualquier encuentro, reunión o elaboración de estatuto, como si el avance en al autogobierno de unos pudiera significar la pérdida de derechos de los otros.

¿Porque que significa defender tus propias raíces? Para mí nunca ha sido incompatible defender tu propia lengua, tu propia cultura y al mismo tiempo entenderme con las personas de otras lenguas y culturas. Lo he considerado siempre una riqueza. Un autogobierno también permite acercarse a las necesidades de la población gobernada y por lo tanto mejorar su calidad de vida, su educación su sanidad y su medio ambiente. Pero en cambio hay personas que consideran que sólo pueden defender sus propias raíces, con la independencia nacional, ya que los sufrimientos y agresiones que durante siglos se han inflingido un pueblo contra otro, no les permite ningún tipo de convivencia.

¿Es una riqueza personal y social la independencia? Como política y como médica, no conozco seres humanos independientes. Me ha parecido siempre acertada la definición de la salud que hizo el médico y humanista catalán Jordi Gol Gorina, “La salud es el proceso de autonomía personal, solidaria y gozosa”. Los seres humanos no pueden sobrevivir aislados y por ello ya se agruparon desde los primero grupos nómadas que se desplazaban por los bosques del neolítico. Después las necesidades agrícolas de pueblos más sedentarios, desarrollaron otros núcleos de convivencia hasta que el desarrollo del comercio y los artesanos necesitaron de núcleos urbanos cada vez más grandes como las ciudades. En un avance de la humanidad hacia nuevas formas de convivencia, creo saludables las autonomías y los autogobiernos, pero intrínsecamente unidos a la solidaridad y a las alianzas entre las naciones y entre los pueblos.

Por ello el federalismo, no olvidemos que FEDE significa pacto o alianza, me ha parecido siempre una forma de organizar la convivencia de los pueblos, responsable, madura, razonada y progresista. Precisamente más madura porque no existen múltiples modelos de organización federalista en el mundo, y podemos pensar y decidir cual es la más favorable y conveniente para las necesidades de nuestro ruedo ibérico. Desde luego no es buena la exclusión de cualquier actividad catalana, vasca, gallega o andaluza como ajena al “territorio nacional” como tampoco lo es a mí entender, pretender la independencia de algunos de los pueblos y naciones.

Por que en primer lugar nadie nos ha demostrado todavía las ventajas que un pueblo “independiente” tiene en pleno Siglo XXI, ni que avances su pondría para cada uno de los ciudadanos y ciudadanas,ni que beneficios podríamos realmente obtener. Es cierto que se han de mejorar los pactos y las alianzas, entre ellas las formas de financiación de los servicios que llegan a la ciudadanía, pero estos pactos implican mejorara las relaciones mútuas, no empeorarlas, ni agredirlas. Con todo el respeto para los que lo proclaman, el independentismo en nuestro ruedo ibérico, ha sido y es en muchos casos, un deseo que nos aleja de la salud colectiva, de esta salud solidaria y gozosa de la que hablaba mi amigo y mentor. Y ha sido también una infinita fuente de sufrimiento cuando ha pretendido conseguir sus objetivos con la lucha armada como ha ocurrido en el País Vasco.

En un mundo globalizado, no sólo económicamente sino también medio ambientalmente, en el que los insecticidas que usamos para la agricultura de unas naciones, acaban cayendo englobados en la lluvia en los lagos y ríos de los países vecinos, o en los que una mala manipulación de un determinado producto para la alimentación acaba enfermando a ciudadanos y ciudadanas de todo el ruedo ibérico, como podemos pretender que la independencia pueda ser la solución de los problemas cotidianos?

Sé que no es fácil, pero los socialistas del Siglo XXI hemos de dar la vuelta a la forma de hablar, de convivir y de entendernos, Nos falta el Gran abrazo, predicado por Antoni Puigverd y nos falta un punto de política de la alegría, de política en que podamos disfrutar con las palabras, con la dialéctica, con la construcción de objetivos comunes, que precisan nuestra solidaridad y nuevos planes de convivencia, y también con el lenguaje no verbal de personas que rebosan humanismo por sus costuras, y que desean crear vínculos, libremente consentidos mas que buscarse enemigos entre sus vecinos y vecinas.
Estoy con Peter Sloterdijk, cuando dice que todos los seres humanos que estamos en el mismo barco debemos darnos una pausa para la reflexión sobre cuestiones fundamentales: “Ahora se exigen conciencias sólidamente establecidas sobre el abismo de la paradoja del género humano. Profesión:político. Domicilio principal: la complejidad. Programa:convivir con aquellos con los que convivir resulta difícil. Pasión:tener una relación con lo irrelacionable. Historial:autorreclutamiento por convicción, que se trasnforma en iniciativa”.

Debemos concedernos espacios para la reflexión y los socialistas que creemos en la creación de riqueza y en su justa redistribución, podemos cultivar redes de ciudadanas y ciudadanos que trabajen con el corazón anclado en sus raíces pero abierto a las alianzas entre los pueblos y naciones de España y Europa, con una mirada y una mente abierta y solidaria con los problemas y la construcción de una nueva justicia a escala planetaria.

Debemos encontrar estos hombres y mujeres plenos de vida, saludables y con ganas de gozar de la vida, que no viven sólo para la política, sino que hacen de la política un instrumento colectivo para vivir mejor. Dada la complejidad de la tarea sólo los que sepan unir lo más grande y los mas pequeño, lo más sencillo y lo más complicado, los que sepan gestionar la diversidad, podrán darnos una esperanza para la construcción de nuevas formas de convivencia. Los socialistas que creemos en la solidaridad de especie humana y de género deberíamos intentar liderar la organización de la diferencia, transformando el odio y la enemistad en futuras alianzas de progreso.

Carme Valls Llobet
Ciudadana para el cambio.
Diputada al Parlament de Catalunya

2006-03-17T14:40:00.000-08:00

INTERVENCIÓN DE la diputada Carme Valls Llobet, en la Comisión Constitucional del Congreso de los Diputados.
10 de Marzo de 2006.

El capítulo que vamos a tratar, DERECHOS Y DEBERES DE CIUDANÍA Y PRINCIPIOS RECTORES, constituye el Título I de la propuesta de reforma del Estatuto de Autonómico de Cataluña.
Este titulo I, con escasa referencia en el Estatuto de Autonomía del año 1979, encuentra su fundamento en el ámbito de competencias que en el Estatuto se atribuyen a la Generalitat, sin perjuicio, por supuesto, de los derechos reconocidos en el Titulo I de la Constitución española del año 1978, desde el artículo 10 hasta el 55 (como muy bien ha expresado el Sr Lopez Garrido).

La Constitución sólo impone a los Estatutos un contenido mínimo en el punto 147.2. La Constitución no impone Máximos. En materia de Derechos los límites, son los Derechos Fundamentales, respetados y asumidos.
Discrepo con el Sr. Piqué, creo que este titulo no ha provocado desazón, sino esperanzas en la ciudadanía. Asumir derechos no crea desigualdades, sino que las mejora.

¿Porqué en esta misma Comisión aprueban Uds el Estatuto del País valenciano que contiene en su titulo II “los derechos de las valencianas y valencianos”, con singularidades específicas, como la del agua, o de la participación y asociacionismo, y ahora y aquí ponen el grito en el cielo? ¿Conocen la carta de Derechos de Usuarios de la sanidad de la Comunidad de Andalucía? ¿Por qué uds los aprueban en estos casos y lo desaprueban ahora? ¿Por qué hacen Uds diferencias entre ciudadanas y ciudadanos del Estado Español?
Quisiera plantearles una primera reflexión. Profundizar en la democracia no divide nunca. Dar derechos iguala a los hombres y mujeres libres, porque no imponen nada, sino que reconoce lo que ya existe en la sociedad real, no en la sociedad virtual, del país imaginario e imaginado que el PP se obstina a describir en Catalunya. Y les voy a poner un ejemplo:
La Constitución española contempla los derechos a la libertad de asociación, reunión, expresión y manifestación, que al aprobarla se convirtieron en derechos de toda la ciudadanía. Se convirtieron en derechos para todos los que lucharon por conseguir estas libertades durante la dictadura franquista, y también se convirtieron en derechos de todos los que no votaron la Constitución o incluso en derechos de los que se burlaron de los que se manifestaban en la calle.

Abrir derechos de ciudadanía BENEFICIA A TODA LASOCIEDAD, a todos los hombres y las mujeres libres que pueden ejercerlos. Incluso beneficia a los que no querían más libertad, que incluso votaron en contra de la Constitución, pero después han constatado la grandeza de la democracia porque han podido ejercer el derecho a la libertad de expresión y manifestación a pesar de las burlas y chanzas que habían esgrimido con anterioridad. Abrir caminos para la democracia, para la participación ciudadana, y para el compromiso cívico, beneficiará a largo plazo a toda la ciudadanía, e incluso a aquellos y aquellas que se oponen actualmente a este apartado, al que quisieran borrar sin argumentos. Por cierto permítame Sr presidente, un pequeño recuerdo y homenaje a todos y todas, los que hace cuarenta años estábamos en el día de hoy constituyendo el primer SINDICATO DE MOCRATICO DE ESTUDIANTES, del estado Español, rodeados por la policía en el Convento de los Capuchinos de Barcelona. Allí también empezamos a abrir nuevos caminos para la democracia.

Los derechos y deberes de este estatuto son plenamente constitucionales y sólo por este titulo ya vale la pena, dar el SI a este Estatut. Son derechos vinculados a las competencias atribuidas por el Estatut a la Generalitat. Son derechos justamente para contribuir a hacer más iguales a los que son más desiguales, a contribuir a la equidad. Son derechos destinados a contribuir a la libertad de toda la población, no sólo a la libertad de unos cuantos.

Precisamente porque tenemos cada vez más una ciudadanía que ha podido utilizar el derecho universal a la educación, aprobado durante la etapa del gobierno socialista en el estado español, es una ciudadanía cada vez más conocedora y exigente con sus derechos. Sólo el voto arroga representaciones, y nadie por mucha vehemencia que ponga en sus palabras puede decir que sus opiniones representan a toda la ciudadanía ( por muchas veces que repita la palabra verdad y sinceramente. Dime de lo que alardeas y te diré de lo que careces).

El Sr. Rajoy dijo en la sesión inicial de la Comisión, y lo ha repetido hoy el Sr. Acebes que los derechos y deberes de ciudadanía emanan del concepto de nación, y que como el no está de acuerdo con el concepto que aquí damos, sin argumentarlo, borra de un plumazo todo el articulado. Esta afirmación es radicalmente falsa. Los derechos de ciudadanía son derechos de hombres y mujeres libres, derechos humanos, derechos que provienen de ser sujetos de la polis, que pactan precisamente su convivencia sobre sus derechos y deberes. Son derechos de ciudadanos y ciudadanas. Se basan en considerar a cada ser humano como portador de derechos, para que sea valorado como sujeto y protagonista de su propia historia, y no sea excluido como reza la Constitución Española, por razones de sexo, clase social, religión, opción sexual, ni lugar de nacimiento. Si fuera o emanara de la nación seguramente muchas mujeres ( la mitad más dos de la población con derecho a voto) y algunos hombres todavía estarían esperando el derecho a voto, como todavía lo esperan más de 40 “naciones” en todo el mundo.

Las leyes se hacen para mejorar la convivencia y la calidad de vida de la ciudadanía, pero en la medida que la ciudadanía tiene más derechos, también adquiere más conciencia cívica. La civilidad de la ciudadanía y la madurez democrática, hace que las leyes que defienden los derechos de los ciudadanos, y que se ocupan de sus problemas concretos, sean en justa correspondencia observadas, y seguidas aceptadas como grandes pactos sociales que hacen avanzar también a todos los ciudadanos y ciudadanas que creían no tener ningún derecho.

El hecho de que las preocupaciones de la ciudadanía y de los colectivos que han sufrido de forma más punzante la discriminación, las injusticias sociales, y las desigualdades, se hayan recogido de forma detallada en este título, fortalece la relación entre la ciudadanía y sus representantes políticos. Uds no han dado ningún argumento para liquidar este titulo, tan solo adjetivos descalificativos, que confunden con argumentos ( les recomiendo leer sus mismas y repetitivas descalificaciones que no se acompañan de ningún argumento) Pero al borrarlo en bloque, dejan de hablar y de pensar en la vida misma, sólo repiten la palabra, pero la vacían de contenido. DE LA VIDA MISMA ES DE LO QUE HABLA ESTE TITULO.

De que vida y de que derechos hablamos?
El derecho de todas las familias, de la gente mayor y de la infancia a vivir con dignidad. El derecho a la educación, a la salud, a la vivienda y a los servicios sociales dignos y universales. De los derechos laborales y sindicales. Del derecho a vivir en un medio ambiente equilibrado, sostenible y respetuoso con la salud protegiendo a la población de las diferentes formas de contaminación. Del derecho de los consumidores y usuarios, de la emancipación de los jóvenes, y de la protección jurídica de las personas con discapacidad.
El derecho a poder trabajar por la cohesión y bienestar social, y que permita establecer un régimen de acogida de las personas inmigrantes y la posibilidad de promover políticas públicas que garanticen el reconocimiento de los derechos y deberes de las personas inmigradas y la igualdad de oportunidades en su ejercicio. También se contempla la promoción de la cultura por la paz, la cooperación par el desarrollo, la mejoría de la movilidad y la recuperación de la memoria histórica. Profundizar en el Estado de bienestar en Europa es trabajo de consenso entre derechas e izquierdas, pero si que constatamos que son Uds los que se alejan de mejorar el estado de Bienestar y de garantizar los derechos de ciudadanía. No es un problema de la derecha sino en concreto del actual PP.

Permítame Sr Presidente, que me detenga en dos tipos de derechos que no por ser más relevantes que los demás han concentrado casi exclusivamente las críticas de la oposición, como si los demás no fueran derechos para abordar los problemas de la vida misma. Me refiero a la agresividad mostrada contra la política lingüística y a vivir con dignidad el proceso de la propia muerte.
La discriminación lingüística por parte del gobierno y las leyes no existe en Catalunya y se ha hecho mucho para la normalización lingüística del catalán que si estuvo discriminado, perseguido y atacado durante los años de la dictadura. Precisamente para garantizar la libertad de los que desean comunicarse en catalán, para garantizar la no discriminación de ningún ciudadano o ciudadana a expresarse en la lengua que desee. Recordemos, como decía el Sr Rubalcaba al principio de la reunión de la Comisión, el año 1998, año de la aprobación de la ley de política lingüística. El Sr Rubalcaba señalaba que las leyes han de servir para unir y no para separar. En Catalunya ha sido precisamente la lucha de muchas ciudadanas y ciudadanos, unidos a generaciones de emigrantes, como Manuela de Madre, que provenían de todos los pueblos de España, la que nos ayudó durante los años de dictadura a defender nuestra lengua, nuestra cultura y nuestras libertades expoliadas.
Las dos lenguas oficiales de Catalunya, el catalán y el castellano, han servido y están sirviendo para convivir, para entendernos, y para enriquecernos “ para convertir nuestro país en ágora y no en templo”, y han contribuido ha desarrollar más y mejores puestos de trabajo y a la creación de mejores condiciones de vida para nuestras familias. Las lenguas en Catalunya han favorecido la convivencia, han abierto las mentes de nuestros jóvenes, y no ha sido utilizada en democracia para favorecer el odio o las bajas pasiones. La diversidad lingüística es siempre una riqueza.

Los que estén utilizando este elemento, para favorecer sus intereses electoralistas están incurriendo en una grave irresponsabilidad política y social . ( Quién siembra lluvia recoge tempestades, quién siembra odio colabora al rompimiento no deseado y en el fondo es miope frente a la riqueza que supone la diversidad).

El segundo tema denostado, se refiere al que “garantiza a vivir con dignidad el proceso de la muerte”, que no tiene nada que ver con el debate de la eutanasia. La muerte es la única certeza para todos los seres humanos, para todos, para cada uno y cada una, de nosotros. La muerte es consustancial a la vida, pero dado que es un destino que no podemos cambiar, si podemos amar cada día más la vida, hacerla más digna, vivirla con más calidad y convertirla en más justa para toda la ciudadanía. Todos los que hemos estado al lado de enfermos graves y terminales, sabemos de la dificultad que supone vivir con dignidad el proceso de la propia muerte, cuando el dolor es tan insoportable que ya no se puede ni hablar, ni pensar con claridad, cuando hora tras hora el paciente solicita algo que disminuya su dolor, cuando ya no existe ninguna esperanza de curación. Dado que la muerte es un hecho que vamos a vivir todos y todas, acogiéndonos al Articulo 15 de la Constitución, que aboga por “el derecho a la vida y a no ser sometido a tratos inhumanos o degradantes” demos la posibilidad de morir con dignidad, utilizando las curas paliativas de las que ya disponemos, a no colaborar con la degradación que la misma naturaleza puede imponer.
Me detengo un momento sobre los derechos de las mujeres, los derechos qué mas tarde han sido aceptados como derechos de ciudadanía por muchas “naciones”. Las ciudadanas invisibles, son el paradigma de que los Derechos de Ciudadanía no emanan del soberanismo, sino que dependen del acceso a la propia conciencia de seres libres que exigen el reconocimiento social. La larga marcha para conseguir hacer visibles los derechos de las mujeres a vivir sin violencia, a poder aportar sus saberes y su experiencia en todos los ámbitos de la vida social y política (lo que llamamos perspectiva de género) ha sido el nacimiento de unas nuevas sujetos de la polis que habían sido excluidas durante siglos.

El derecho a la salud y decidir sobre el propio cuerpo no se limita a la estrechez de miras con que lo observan uds. Se refiere al derecho a la salud integral ya no manipular el cuerpo de las mujeres, ni con psicofármacos ni con intervenciones estéticas, sin respetar la libre decisión de las mismas mujeres. Los derechos de las mujeres son derechos humanos, y aunque pudiera parecer una obviedad repetirlo, se tiene que decir y explicitar, porqué Sr Piqué, las mujeres no han sido consideradas muchas veces como personas y porque sus derechos han sido sistemáticamente conculcados en muy diversas modalidades como la discriminación salarial, el despido laboral por razones de maternidad, el acoso sexual, la falta de promoción laboral, la exclusión de los lugares de dirección, o el trabajo exclusivo del cuidado de niños, anciano y enfermos. Esto son los derechos para la ciudadanía que este titulo detalla, y en los que no me continuaré extendiendo por la brevedad del tiempo, pero que pueden contribuir, como hemos dicho antes, a hacer más iguales a los que son desiguales.

Los derechos de ciudadanía, plenamente constitucionales, nos permiten organizar mejor nuestra pluralidad y nuestra diversidad, con completa solidaridad y sin crear ninguna desigualdad porque son pactos de convivencia que pueden extenderse a quien quiera darselos. Están además plenamente enraizados en el catalanismo civil de la segunda mitad del siglo XIX, que con gran madurez defendió Valentí Almirall, en su libro “Lo catalanisme” publicado en 1886, refiriéndose a los propios derechos y las relaciones y alianzas que podrían establecer con el resto de los pueblos de España: “ Aspirando, no a la uniformidad, sino a la unión, emplea los medios que llevan a esta y rechaza los medios que pueden producir aquella. No busca nada por la imposición y lo espera todo de la asociación. Siendo lo contrario del sistema de opresión….. y huyendo del régimen de cooperación forzada, que va acompañada de la desigualdad de clases, tendéis a la cooperación voluntaria basada en su igualdad legal”. No buscar nada con la imposición y esperarlo todo de las alianzas y de los pactos, he aquí unas palabras todavía útiles ahora, de un hombre que los escribió hace 120 años.
Por último permitame, Sr Presidente, argumentar porque establecer derechos y deberes de ciudadanía no es intervencionismo, sino el ejercicio práctico de los derechos vinculados a las competencias atribuidas por el Estatut a la Generalitat.
Hay que entender en primer lugar que sólo se OPONEN A EXTENDER, y AMPLIAR MÁS DERECHOS, LOS QUE YA TIENEN PRIVILEGIOS. Los estados y los gobiernos deben garantizar la libertad de los ciudadanos, entendida como garantía de no dominación de unos seres humanos SOBRE otros. Algunos conciben la libertad sólo como no interferencia, pero no hay libertad sin igualdad y justicia. Como dice Philip Pettit, “No hay esperanza alguna de promover la causa de la libertad como no dominación entre individuos que no estén prontos a abrazar tanto la perspectiva de una igualdad substancial, cuanto la condición de la solidaridad comunal”. El estado y los gobiernos deberian garantizar que nadie quede marginado, ni excluido, que no sea por voluntad propia. La libertad cívica va siempre acompañada de un ingente trabajo en pro de la equidad y en contra de las desigualdades sociales.
LOS DERECHOS PARA LA CIUDADANÍA NO SON INTERVENCIÓN, SON GARANTÍA DE LIBERTAD. Impiden la intervención de fuerzas imponderables, como las de la naturaleza, las de la ley del más fuerte, o la de la agresión de los depredadores. Por ejemplo preservando el paisaje para que no sea asesinado por la construcción salvaje.
La naturaleza y la biología nos lo enseñan. El desarrollo y el progreso de las colonias de plantas y animales no progresan por estrategias competitivas y de aniquilamiento mutuo la competitividad, sino por la cooperación de unos seres vivos con otros. La ley del más fuerte, del más poderoso (social o económicamente) es realmente la ley “ antigua” que ha regido las sociedades primitivas, pero que no debería regir las sociedades de hombres y mujeres libres.
La modernidad no es utilizar las palabras modernas para ejercer políticas antiguas, sino para hacer leyes que respetan y profundizan el derecho de toda la ciudadanía, para que los mismos ciudadanos las cumplan y ayuden a hacerlas cumplir con responsabilidad, porque mejoran la convivencia, y nos permiten mejorar las alianzas entre los pueblos de España. Mejorar la democracia ciudadana rompe con las exclusiones, rompe con las antipatías y los odios y favorece la solidaridad de los seres humanos, que ejerciendo sus derechos aprenden cada día a vivir con más libertad,

Creemos en conclusión que este titulo es:
*PLENAMENTE CONSTITUCIONAL.
*SE ENTIENDE con diáfana claridad.
*DEFIENDE A TODA LA CIUDADANIA EN TODA SU PLURAL DIVERSIDAD. REFLEJA LA REALIDAD CONCRETA DE CATALUNYA.
*NOS PERMITE SENTIRNOS, LIBREMENTE, CATALANES, ESPAÑOLES, EUROPEOS Y CIUDADANOS Y CIUDADANAS DEL MUNDO.
*NO EXCLUYE A NADIE. SU CONCRECIÓN SE PUEDE EXTENDER A TODOS LOS GRUPOS DE CIUDADANOS QUE DESEEN HACER PACTOS DE AUTOGOBIERNO Y CONVIVENCIA.
*GARANTIZA LA PLENA LIBERTAD, EQUIDAD Y JUSTICIA SOCIAL.

Por ello no lo vamos a quitar sino a votar entusiásticamente.

Nada

2006-03-16T13:22:00.000-08:00

Hola amiga o amic,
Benvinguts al meu blog encara en construcció.
Us agrairé demandes.
Hi podreu trobar:
-Actualitat en politica i ciutadania.
-Actaulitat en temes sanitaris.
-Una mica de poesia.

T'animes a enviar-me els teus sugeriments i també la teva poesia que mes t'agrada.
Gracies
Carme Valls-Llobet